Bernat va nàixer en
1090 a
Fontaines, al si d’una família de la noblesa de la Borgonya. No va
seguir ni la carrera militar ni l’eclesiàstica, ni la universitària. Però el
1113, enguany fa 900 anys, Bernat amb una colla d’amics entrà al monestir de
Císter, fundat el 1098 per un grup de monjos que havien deixat la comunitat
benedictina de Molesmes, a la recerca d’una més gran simplicitat en la vida
monàstica. Al cap de dos anys li encomanaren la fundació d’un nou monestir, a
Claravall i de ser-ne l’abat.
El Císter es
caracteritza per l’austeritat i la senzillesa dels monestirs, fins i tot en
l’arquitectura. Com a abat, Bernat es va preocupar de la vida espiritual dels
monjos a través dels seus sermons, sentències, tractats i de les 547 cartes que
tenim d’ell. La seua famosa Apologia,
de 1125, on entra en discussió sobre l’observança entre els monjos de Cluny i
els cistercencs, fan de Sant Bernat un mestre i un apòstol de la vida
monàstica. Per a Sant Bernat, l’ideal monàstic de l’Orde “és humilitat, pobresa voluntària, obediència, pau, goig en l’Esperit
Sant”, així com també “estimar el
silenci, la pregària, el treball manual i sobretot, seguir el camí més
excel·lent, que és l’amor”. Per això Bernat reclamava amb decisió, la
necessitat d’una vida sòbria i moderada, tant a taula com en els vestits i en
la construcció dels monestirs.
Com a abat, Bernat
era sol·lícit amb els seus monjos, tal com ell recomanava als bisbes: “Heu de ser mares dels vostres súbdits i no
senyors. Procureu que vos estimen, no que vos tinguen por: quan calga recórrer
a la severitat, que siga paternal, no tirànica. Mostreu-vos com a mares,
encoratjant; com a pares, corregint. Sigueu mansos, mostreu-vos entranyables”.
Durant el segle
XII, l’empremta de Sant Bernat la trobem per tot Europa. Papes, reis, bisbes i
laics volien aconsellar-se amb ell. Va participar en el Concili de Troyes
(1128) en l’aprovació de la
Regla dels Templers, per protegir els pelegrins a Terra
Santa. També va ser decisiva la seua actuació en el Concili d’Étampes (1130)
per acabar amb el cisma d’Anaclet, que dividia la cristiandat. Més
controvertida, encara que explicable en la seua època, va ser la predicació de
la segona Croada, en defensa de Jerusalem.
Bernat morí als 63
anys, el 20 d’agost de 1153,
a Claravall. A la seua mort, hi havia més de 160
monestirs que depenien o procedien de
l’abadia de Claravall I ell mateix havia fundat 18 cenobis.
Entre els monestirs
cistercencs més importants al nostre País hi havia la Saïdia , Benifassà, fundat
per monjos de Poblet el 1233 i la
Valldigna , de 1298, amb monjos de Santes Creus.
L’exemple de Sant
Bernat, canonitzat el 1174, perdura entre nosaltres com a mestre de pregària,
servidor de la pau i profeta i reformador de la vida monàstica.
Bernat, que ha
estat anomenat “la consciència” de
l’Església del seu temps, va ser un monjo i un teòleg tradicional en la
doctrina i alhora, modern i creatiu en la manera d’afrontar els problemes de la
seua època.
PD: La imatge és del monestir de Santa Maria de la Valldigna, del Císter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada