Això li preguntava un guàrdia civil a mon pare, en ple franquisme. Aquell home no podia entendre, “cómo es que un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una ma educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!
I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope...) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I........ No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.
Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!
Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!!
La resposta de mon pare va ser ràpida i molt intel·ligent. Sabent que aquell guàrdia civil era de Castella, li digué: “Y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?”. L’home es va quedar de pedra!! Mon pare em contava que el guàrdia civil aquell, en sentir la aquesta resposta, es va posar la mà al “tricornio”, i només pogué dir: “¡Coño, pues es verdad!”.
Des d’aquell intent d’humiliar mon pare pel fet de parlar la nostra llengua, els qui menyspreen el valencià, no han parat de fer-ho! Però ara estan més actius!!
A finals de l’any passat, Carles Mateu Blay, va ser retingut durant 3 hores per la guàrdia civil: “M’han retirat el carnet de conduir per parlar valencià”.
El 31 de desembre de 2012, una dona, a l’hospital Jaume I de Castelló, hagué de sentir que el metge d’urgències li deia: “Usted es una ma educada, esto es España y me ha de hablar en español”.
Un professor de la Universitat Jaume I, de Castelló, Francisco Javier González Darder, es vantava en demostrar “la inutilidad del valenciano”.
I fa només uns dies, a l’Arenal Sound de Borriana, un membre de seguretat li deia a una jove que volia entrar al recinte: “Si no me hablas en espanyol, aquí no entras”.
I l’últim cas que jo sé, és el d’un veí de Puçol, víctima d’una denúncia falsa, pel fet de parlar en valencià!
I encara estic esperant que des de la Generalitat, algú haja eixit en defensa dels valencians, ultratjats pel fet de parlar la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut!! No vull ni imaginar-me, què haguera passat (i què hagueren publicat El Mundo, La Razón, ABC, Intereconomia, la Cope...) si a un jove que haguera parlat espanyol li hagueren dit: “Ací no entres si no parles valencià”!!! Però al contrari, no passa res!! On estan els defensor de la llibertat i del bilingüisme?
Després d’aquests insults contra la nostra llengua, el President de la Generalitat no té res a dir? I la Consellera d’Educació?
Els valencians de Morella i de Gandia, de Vinaròs i del Verger; de Borriana, de Llíria, d’Almenara i de Benicolet; de Sant Mateu, d’Ontinyent, d’Onda i de Piles, només volem una cosa: els mateixos drets que tenen els ciutadans de Burgos, de Sevilla i de Toledo. De la mateixa manera que els ciutadans de Toledo, de Sevilla i de Burgos poden anar a vore una pel·lícula en la seua llengua, també ho volem nosaltres. Igual que ells poden anar a l’escola i a la Universitat i estudiar en la seua llengua, també nosaltres volem eixe mateix dret. I així com ells poden comprar un diari o una revista en la seua llengua, també nosaltres volem això. I quan els ciutadans de Sevilla, de Toledo o de Burgos van a l’església a participar en l’Eucaristia en la seua llengua, nosaltres volem també això mateix. I........ No demanem la lluna!! Només exigim el que és normal als països normals!
Deia Martin Luther King: “No ens xafaran, si no ens agenollem”!! Per això cal mantindre la dignitat de ser valencians i d’utilitzar sempre el valencià (i mon pare em va ser sempre un exemple!!) per tal de no renunciar mai a la llengua dels nostres avantpassats.
Recorde que mon pare tornava als bancs, els calendaris que li enviaven per Nadal o les cartes, pel fet de no estar en valencià. O demanava als restaurants la carta en valencià!
Amb una actitud ferma, es va mantindre fidel a aquest poble fins la mort!! I quan anava a alguna botiga, educadament, demanava que l’atengueren en valencià.
Als anys 50, li van proposar a mon pare fer un programa de ràdio en una emissora comarcal, a Guadassuar. Mon pare només posà una condició per fer-lo: el programa, sobre agricultura, adreçat als llauradors, seria en valencià. I així va ser! Fins que el governador civil de València ho va saber. Ràpidament envià aquest text a l’emissora: “No podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones, que pudan poner en peligro la Unidad de la Patria ”. Evidentment, en rebre aquest text mon pare deixà el programa i no tornà més!
Cal denunciar les vexacions que sofreix la nostra llengua i mantindre’ns ferms per utilitzar-la sempre. I ja que els nostres governants no defenen, com haurien de fer, el valencià, és deure nostre transmetre a les noves generacions, la llengua que hem rebut dels nostres pares!! I si cal, fer pintades a favor de la llengua, com es van fer durant la dictadura franquista!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada