Hui dia 8 d’agost,
l’Església celebra la festa de Sant Domènec de Guzman, nascut a Caleruega el
1170 i mort a Bolonya el 1221. Fundador de l’Orde dels Predicadors, dels 14 als
21 anys, Domènec, va estudiar a l’Estudi General de Palència, Humanitats,
Filosofia i Teologia. Canonge de la catedral d’Osma, va vendre els seus llibres
de pergamí (amb anotacions i resums que feia) davant la pobresa de la població:
“Com podré estudiar en pells mortes, quan
en carn viva, els meus germans moren de fam?”. El 1194 va ser ordenat
prevere i el 1205, passant pel Llenguadoc, va conèixer l’heretgia dels càtars.
Un any després s’instal·là en aquesta terra per predicar l’Evangeli. Per
combatre l’heretgia, Domènec, que rebutjava la violència, només utilitzava les
armes del bon exemple i la predicació. El 1215 a Tolosa, establí la
primera casa de l’Orde dels Predicadors i a finals del mateix any, anà a Roma
per demanar l’aprovació de l’Orde. Finalment, el 22 de desembre de 1216, el
papa Honori III, amb la butla “Religiosam
vitam”, confirmà l’Orde de Frares Predicadors.
El 1219, Domènec encarregà
al beat Miquel de Fabra la fundació de convents a la Corona d’Aragó. El mateix
Miquel de Fabra “mantingué contactes amb
el rei Jaume I, que el va nomenar el seu predicador i confessor”, com ha
dit el P. Alfonso Esponera, historiador dominic.
El 1239, el beat
Miquel de Fabra, fundà el convent de predicadors de València, per evangelitzar
la nostra terra. La primera pedra del convent, fou col·locada pel mateix rei
Jaume I, el 14 d’abril de 1239. En aquest convent, que l’exèrcit (i l’Estat)
faria bé de tornar als dominics, visqueren, anys més tard Sant Vicent Ferrer i
Sant Lluís Bertran.
Amb molt d’encert,
els convents dels predicadors de València i de Xàtiva, a finals del XIII i
principi del XIV, van tindre escoles de llengües orientals, Studia
linguarum, degut a la preocupació per preparar els missioners dominics en
la llengua, la cultura i les tradicions dels països orientals on eren enviats.
Aquestes escoles
van ser impulsades, en bona part, per Sant Ramon de Penyafort, durant els anys
que estigué al front dels dominics. Com és de sentit comú, els predicadors que
anaven a l’Orient aprenien àrab i hebreu i la cultura, sobretot filosòfica,
dels països on eren enviats a predicar.
Pense que si els
bisbes i els preveres del País Valencià, i també les religioses dels col·legis,
seguiren l’exemple de les escoles de llengües orientals, aprenent i predicant
en valencià, farien possible la inculturació de l’Església en la nostra llengua.
Els frares de
l’Orde dels Predicadors són presents a la nostra terra, a València (al carrer
Ciril Amorós i al Pouet de Sant Vicent) i a Torrent. També les monges
dominiques tenen una llarga història al nostre País, amb convents a Paterna
(1491), Xàtiva (1520), Oriola (1602) i a Borriana i Torrent.
Que Sant Domènec de
Guzman ens ajude a portar l’Evangeli a la nostra societat, per tal de ser
missatgers del Regne.
PD: La imatge és de la Sala Capitular del Convent de Sant Domènec (València)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada