El viatge del papa Francesc al Brasil en la Jornada Mundial de la Joventut, ens ha omplert d´esperança i d´alegria! Les seues paraules denunciant «estructures caduques» i demanant «una renovació de l´Església, amb diàleg amb el món», amb un treball «més pastoral que administratiu», obrin un camí, de renovació, d´aggiornamento.
Quan el papa demana als bisbes que siguen «pastors, propers a la gent, germans, pacients i misericordiosos», i quan denuncia aquells que volen una Església basada «només en la disciplina i la seguretat doctrinal», està exigint un retorn a les fonts del cristianisme: a l´Evangeli!
Quan el papa vol «bisbes que estimen la pobresa, que no siguen ambiciosos i que no tinguen psicologia de prínceps», està demanant que retornem tots a la senzillesa dels orígens, per tal de fer possible una Església pobra, humil, més servicial, més lliure i menys clerical, ja que «el clericalisme és també una temptació actual»!
Amb el papa Francesc Déu ens ha donat un profeta! Un papa amb vocació reformista, que parla amb naturalitat, que ix a trobar la gent, que trenca el protocol i que, sense cap complex, saluda amb un bes la presidenta argentina i la brasilera.
Déu ens ha donat un pastor que, amb valentia denuncia les injustícies d´un món opulent i ens anima a anar a la perifèria! I per això ha defensat en la seua visita a les «faveles», una Església compromesa amb els pobres i marginats. Una Església que ha d´eixir al carrer i que «ha de canviar» i en la qual, no s´ha de reduir el compromís de les dones, sinó que l´hem de promoure, ja que sense elles, «l´Església s´exposa a l´esterilitat».
En reivindicar el papa el «sentit ètic» i el «diàleg constructiu» en la política, així com «la laïcitat de l´Estat», està demanant una nova manera de governar, que excloga «l´egoisme i la corrupció dels governants», per fer possible «la rehabilitació de la política». El papa també exigeix una «visió humanista de l´economia i una política que eradique la pobresa», per tal de construir un món més humà. Perquè, «ningú pot restar indiferent davant les desigualtats que hi ha al món».
L´Església en els últims anys s´ha mostrat massa allunyada de les necessitats dels hòmens, massa freda, massa autoreferencial, presonera del seu propi llenguatge rígid.
Per això el papa ens demana que siguem «constructors del futur» i que no ens desanimem mai, ni deixem «que l´esperança s´apague», ja que «la realitat pot canviar».
En el seu servei episcopal com a bisbe de Roma, el papa ens demana anar a servir «sense por», per fer realitat una nova primavera en la nostra Església. Una Església que siga «esposa, mare, servidora, capaç d´ afavorir la fe, no de controlar-la»!! Una Església que no tinga por «a entrar en la nit dels qui se n´han anat» i d´escoltar-los i acollir-los amb amor, sense males cares, sense condemnes!
Tots som responsables de fer créixer aquesta primavera, aquest nou Pentecostès del papa Francesc, per construir una Església fidel a Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada