Autor dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó, l’escriptor
Lluís Revest i Corzo va morir a Castelló ara fa 50 anys. Arxiver, bibliotecari,
historiador, professor, filòleg i advocat, Revest va ser un capdavanter en la
defensa de la nostra cultura.
Revest va nàixer a
València el 30 de gener de 1893, però de seguida va passar a viure a Castelló,
pel fet que son pare va ser traslladat a la delegació d’hisenda de la capital
de la Plana. Va
ser alumne dels escolapis i més tard, a València estudià Dret i Història. El
1913 guanyà l’oposició i ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i
Arqueòlegs. En aquestes oposicions, Revest competí amb Claudio Sánchez
Albornoz, que mai entengué que Revest escollira la plaça de Castelló, a la qual
va entregar la seua vida. I és que al vell Arxiu, Lluís Revest “convivia” amb
els clàssics, que amb passió, anava traduint. Va ser també professor de
l’institut Ribalta.
Als anys vint, la Societat Castellonenca
de Cultura, de la qual Revest va ser cofundador, era l’ànima de l’activitat
cultural a la Plana ,
juntament amb la Filharmònica. Amb
Revest, a Castelló hi havia un bon grup de personalitats (Els Sabuts) que mantenien viva la nostra llengua i la nostra
cultura: Salvador Guinot, Àngel Sànchez Gozalbo, mossèn Betí, Bernat Artola,
Josep Pascual Tirado, Carles Salvador o Gaetà Huguet, entre d’altres.
A més dels “Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó”,
Lluís Revest és autor de Madona Santa
Maria del Lledó, Aportació a la
Bibliografia de Mossèn Betí, L’Ensenyament a Castelló de 1374 a 1400, Llibre de
Ordinacions de la Vila
de Castelló de la Plana
i sobretot la seua obra més coneguda: La
Llengua Valenciana ,
amb la qual va guanyar els Jocs Florals de València, el 1928.
De 1944 fins a la
seua mort, Lluís Revest va ser cronista municipal de Castelló. També va ser
arxiver i secretari de la Societat
Castellonenca de Cultura i bibliotecari i arxiver de la
capital de la Plana Alta.
Segons el jurista Arcadi
Garcia, Lluís Revest va ser “un
humanista, més que un investigador”.
El 12 de novembre
de 1932, a
la seu de la Societat Castellonenca
de Cultura, Lluís Revest presentà el text de les Normes de Castelló, que ell
havia redactat i que van ser aprovades.
Home d’una gran
sensibilitat pels més desvalguts, era capaç de repartir el seu pa als més
necessitats, i no d’una manera metafòrica sinó real, com declarava el capellà
Ignacio Pérez de Herdia.
Va ser membre de
l’Academia Española de la
Historia , del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de
Bones Lletres de Barcelona.
El cinquantè
aniversari de la mort de Lluís Revest, és una data per agrair el treball d’un
home enamorat de la nostra llengua i de la nostra cultura i un estímul per continuar la seua tasca. I també
per agrair la generositat de Milagros, filla de Lluís Revest, que el passat mes
de gener feia donació a la Universitat Jaume
I de Castelló, de l’arxiu i biblioteca de son pare, amb 2800 llibres, 40
carpetes de material i més de 1000 cartes.
Aquest article ha estat publicat avui per la Veu del País Valencià (http://blogs.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/1360/lluis-revest)
ResponElimina