Lluís Revest (LEVANTE-EMV, 19/08/2013)

Autor dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó, l’escriptor Lluís Revest i Corzo va morir a Castelló ara fa 50 anys. Arxiver, bibliotecari, historiador, professor, filòleg i advocat, Revest va ser un capdavanter en la defensa de la nostra cultura.

Revest va nàixer a València el 30 de gener de 1893, però de seguida va passar a viure a Castelló, pel fet que son pare va ser traslladat a la delegació d’hisenda de la capital de la Plana. Va ser alumne dels escolapis i més tard, a València estudià Dret i Història. El 1913 guanyà l’oposició i ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En aquestes oposicions, Revest competí amb Claudio Sánchez Albornoz, que mai entengué que Revest escollira la plaça de Castelló, a la qual va entregar la seua vida. I és que al vell Arxiu, Lluís Revest “convivia” amb els clàssics, que amb passió, anava traduint. Va ser també professor de l’institut Ribalta.

Als anys vint, la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual Revest va ser cofundador, era l’ànima de l’activitat cultural a la Plana, juntament amb la Filharmònica. Amb Revest, a Castelló hi havia un bon grup de personalitats (Els Sabuts) que mantenien viva la nostra llengua i la nostra cultura: Salvador Guinot, Àngel Sànchez Gozalbo, mossèn Betí, Bernat Artola, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador o Gaetà Huguet, entre d’altres.

A més dels “Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó”, Lluís Revest és autor de Madona Santa Maria del Lledó, Aportació a la Bibliografia de Mossèn Betí, L’Ensenyament a Castelló de 1374 a 1400, Llibre de Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana i sobretot la seua obra més coneguda: La Llengua Valenciana, amb la qual va guanyar els Jocs Florals de València, el 1928.

De 1944 fins a la seua mort, Lluís Revest va ser cronista municipal de Castelló. També va ser arxiver i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i bibliotecari i arxiver de la capital de la Plana Alta.

Segons el jurista Arcadi Garcia, Lluís Revest va ser “un humanista, més que un investigador”.

El 12 de novembre de 1932, a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, Lluís Revest presentà el text de les Normes de Castelló, que ell havia redactat i que van ser aprovades.

Home d’una gran sensibilitat pels més desvalguts, era capaç de repartir el seu pa als més necessitats, i no d’una manera metafòrica sinó real, com declarava el capellà Ignacio Pérez de Herdia.

Va ser membre de l’Academia Española de la Historia, del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

El cinquantè aniversari de la mort de Lluís Revest, és una data per agrair el treball d’un home enamorat de la nostra llengua i de la nostra cultura i  un estímul per continuar la seua tasca. I també per agrair la generositat de Milagros, filla de Lluís Revest, que el passat mes de gener feia donació a la Universitat Jaume I de Castelló, de l’arxiu i biblioteca de son pare, amb 2800 llibres, 40 carpetes de material i més de 1000 cartes.