El bisbe valencià Agustí Cortés (LEVANTE-EMV, 18/08/2013)

El bisbe Agustí Cortés, nascut a València el 23 d´octubre de 1947, és el primer bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, a la qual pertany Montserrat. Home senzill, dialogant i pròxim a la gent, el bisbe Agustí és un pastor estimat per la seua valentia (va denunciar Eurovegas) i per la seua humanitat, visitant presos. 

En una entrevista del diari ARA del dia 4 d´agost, el bisbe Agustí declarava, en plena sintonia amb el papa Francesc, «que els qui hem estudiat al voltant del Vaticà II, hem assumit la secularitat plenament». A diferència d´aquells sectors, d´Església i d´algunes formacions polítiques que voldrien un Estat confessional, el bisbe Agustí defenia sense por la laïcitat.

Pel que fa a la crisi econòmica que patim, el bisbe Agustí defenia valors com l´austeritat i l´honradesa, i demanava pel que fa a la gestió de les finances, «ser molt escrupolós». Si els polítics i els empresaris hagueren actuat com demana el bisbe Agustí, no tindríem ni Gürtel, ni cas Palau, Brugal, Cooperació, Palma Arena... Per això, amb valentia, el bisbe Agustí denunciava el fet que, «en el món de les transaccions internacionals, regna l´anarquia i no hi ha control».

Pel que fa al procés sobiranista que viu Catalunya, i que tanta por fa a certs sectors de l´Església, les finances i la política, el bisbe Agustí, afirmava que els bisbes catalans «tenim un deure moral de defensar els trets nacionals, com diu el document dels bisbes». (Al servei del nostre Poble). Com m´agradaria que els bisbes del País Valencià, tingueren una sensibilitat, pel que fa al nostre Poble, com la que té el bisbe Agustí!!

I davant la pregunta incisiva sobre si el poble català té dret a decidir el seu futur, el bisbe Agustí deia: «Sí, si la llei ho permet». I continuava: «El procediment de compliment de la llei ha de ser inevitable, o canviem la llei». I acabava així: «Treballem per canviar la Constitució». Amb valentia, el bisbe Agustí no li fa por canviar una Constitució que, des de sectors de l´Església i, no cal dir, del govern de l´Estat, veuen com immutable!

En preguntar-li sobre si la unitat d´Espanya és dogma de fe per a la CEE, el bisbe Agustí responia: «No». I afegia: «Hi ha molta gent que considera que és millor una Catalunya independent i lliure. I jo no li puc dir res des del punt de vista moral o evangèlic. I a l´inrevés, igual». Aquesta resposta plena de sentit comú, contrasta amb el document de 2002 de la CEE, que afirmava que «las naciones no gozan de un derecho absoluto a decidir su propio destino», arribant fins i tot a declarar Espanya, com «un bien común».

Com m´agradaria que altres bisbes, els polítics i els empresaris, seguiren l´exemple de sensatesa, de senzillesa i de diàleg del bisbe Agustí. De segur que les finances, l´Església i la vida pública, guanyarien molt en honradesa, en transparència i en llibertat. De fet, el bisbe Agustí, per als qui tenim el goig de conèixer-lo, ens és model en el seguiment de Jesús i en humanitat.