L'amor, font de vida (FESTES PATRONALS DE BENICOLET, 2013)

Fa uns dies em van impactar unes declaracions d’Aubrey H. Fine, especialista en teràpia assistida amb animals. Segons el Dr. Fine, la presència dels animals (gossos, cavalls, gats o canaris) poden “donar vida” a un pacient bloquejat per l’ansietat, la depressió o algun altre trastorn, pel fet que el contacte amb aquests animals accelera els beneficis dels tractaments.

Aubrey H. Fine contava, com el fet d’acaronar un gos fa baixar la pressió arterial, així com també les hormones que marquen l’estrés i l’ansietat. Per altra part, la relació amb els animals fa que augmenten els neurotransmissors del benestar. “Sentir un gos que t’estima, és un estímul poderós per a voler viure”, deia en aquesta entrevista el Dr. Fine.  I posava algun cas concret, dels molts que ell ha tractat: “quan em van portar un xiquet que s’havia lesionat, i que havia estat en una clínica psiquiàtrica, el meu gos va començar a llepar-li les ferides que s’havia fet al braç. Aquell xiquet va abraçar al gos,  i començà a plorar. Va ser l’inici de la seua curació” .

Aubrey H. Fine, psicòleg pediàtric, aplica també la teràpia amb animals a ancians que viuen sols, observant que la companyia de gossos o gats amb les persones majors, fa que l’alzheimer no avance tan de pressa. El tractament amb animals l’utilitza també el Dr. Fine en casos d’hiperactivitat, autisme, trastorn obsessivocompulsiu o mutisme.

De sempre, els animals de companyia han estat a casa: gats, coloms, canaris, peixos, gossos.... Fins i tot s’ha dit del gos, que és el millor amic de l’home. Però jo em pregunte: i nosaltres? Som capaços d’estimar els altres com ho fa un gat o un gos? No és trist que aquestes teràpies s’hagen de fer amb animals? No som capaços nosaltres de transmetre una estimació i un afecte que cure l’altre?

No negaré la importància del tractament terapèutic amb animals de companyia. Però crec que si al nostre món les relacions humanes estigueren guiades per l’estimació (i no per la mentida, l’egoisme o la violència) no necessitaríem tant, l’afecte que saben donar (i de veritat!!) els animals domèstics. Quantes vegades s’ha dit que un gos no abandona mai al seu amo!! I nosaltres, quantes vegades, desgraciadament, abandonem un ancià, un amic, un fill!! Dels gossos, s’ha elogiat sempre la fidelitat! I dels hòmens? Som fidels a l’amistat, al compromís, a la paraula donada? També s’ha destacat dels gossos l’afecte que saben donar als seus amos. I nosaltres, sabem estimar amb afecte sincer tots aquells amb els que tractem?

Si haguera de resumir tota la Bíblia en una sola frase, no dubtaria a assenyalar aquelles paraules de Jesús, que parlen de l’amor fratern: “Vos done un manament nou, que vos estimeu els uns altres, tal com jo vos he estimat” (Jo 15:12)

Tinc la sensació, que si la nostra vida estiguera guiada per l’amor, sabríem curar millor les ferides que el nostre món produeix: la soledat, la depressió, l’ansietat, l’estrés, el desànim.....Perquè només l’amor pot donar sentit a la vida. A la pròpia i a la dels altres!! Els animals de companyia, moltes vegades fan allò que nosaltres (per egoisme o per falta de temps) no som capaços de fer. I per això mateix, gossos, gats o coloms, ens donen una lliçó d’humanitat i d’afecte, que nosaltres, per diverses raons, desgraciadament, encara no hem après. Però podem aprendre a estimar de veritat, perquè així trobarem el sentit de la vida i sabrem curar les ferides que tots portem al cor.

Es conta d’un home que a l’hospital, esperant que el metge el visitara, li digué a la infermera que se li feia tard i que se n’anava, perquè a la una havia d’estar a la residència, on vivia amb la seua dona (que tenia alzheimer) per donar-li el dinar. La infermera sabia que aquella dona ja no recordava qui era el seu marit, i que ni tan sols el coneixia i per això li digué: “encara que no arribe a hora, com que ella no el coneix, no passarà res”. Però l’home li contestà: “ja sé que ella no em coneix, però jo sí que la conec, i sé que és la mateixa dona de la qual em vaig enamorar fa 54 anys i amb la qual em vaig casar!”  I se’n va anar de la consulta del metge, per donar el dinar a la seua dona.

I és que només l’amor, dóna sentit a la vida! Com ens ensenyen els animals domèstics, i tantes persones que estimen de veritat! Sense esperar res a canvi!

Jesús mateix, a l’Evangeli de Sant Joan ens demana que ens mantinguem en el seu amor. I ens ensenya que  no hi ha un amor més gran, “que aquest de donar la vida pels amics” (Jo 15:13)

La Bíblia, que defineix Déu com amor (1 Jo 4:8) ens és guia i norma en la nostra vida, per tal d’aprendre a estimar sempre i a tothom. És així com ens assemblarem més a Déu. I és així com arribarem, per mitjà de l’amor, a fer un món més fratern i més solidari!

Perquè l’amor és capaç de vèncer l’odi, les enemistat, les divisions, les discòrdies.

Les festes de Benicolet en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, a la Mare de Déu de l’Aurora i al Santíssim Crist de la Fe són una bona ocasió per revisar la manera que tenim d’estimar. O de no estimar! I de vore com podem millorar la forma com ens relacionem amb els veïns, els amics o la pròpia família. En alguns casos, aquesta relació amb els altres pot ser des de la indiferència o l’enemistat. Però les nostres relacions també poden canviar, fent nàixer l’amor i l’afecte, l’amabilitat i l’afabilitat entre pares i fills, entre amics, entre veïns.  

Que l’amor que Déu ens ha donat per mitjà del seu Esperit, faça de nosaltres hòmens nous, segons el manament de l’amor, oberts a l’esperança i constructors de pau.