SANT ROC (LEVANTE-EMV, 16/08/2013)

Malgrat les poques dades que tenim de Sant Roc, aquest és un dels sants més venerats pels valencians. La devoció a Sant Roc es va estendre al nostre País al segle XIV, i per això és patró de tants i tants pobles: Museros, Burjassot, Olocau de Carraixet, Tavernes Blanques, Villar del Arzobispo o Dos Aigües. A més, és venerat a moltes ermites, com a Sagunt, Aiora, Carpesa, La Yesa, Puebla de San Miguel, Vallanca, Ademús, Benifairó de la Valldigna, Millars, Sinarques, Estivella, Guadassuar, Museros, Casinos o Sant Roc de Ternils, la Vilavella. I encara, diverses parròquies com a Benicull, Oliva, Silla o Lloc Nou de Sant Jeroni, estan dedicades al nostre sant.

A Paiporta, que el té també per patró, enguany celebren el 125è aniversari de les festes dedicades a Sant Roc. Va ser el papa Lleó XIII, qui el 20 de setembre de 1887 el va declarar patró d'aquest poble de l'Horta. La devoció a aquest sant, ve del 1885, quan la pesta de còlera, va causar 142 morts a Paiporta, que es va aclamar a Sant Roc.

És l'Acta breviore (un text escrit sobre l'any 1430) la que ens narra la biografia més fidedigna de sant Roc, que va nàixer a Montpeller (com el bon rei Jaume I) a finals del segle XIII o principi del XIV. En quedar orfe, Roc va donar els seus béns als pobres i se n'anà a Roma. Va ser a Acquapendente, on Roc, ple de caritat, ajudà els malalts de la ciutat, assotada per la pesta. 

Més tard se n'anà a Cesena, on hi havia també pesta. Miraculosament, amb la presència de Roc, va desaparèixer l'epidèmia. I el mateix passà a Rímini. La gent descobrí que per allà on passava Sant Roc, la pesta desapareixia, com un senyal de la santedat i de la bondat d'aquest home, tan sol·lícit pels malalts. 

En passar per Piacenza, Roc quedà contagiat de pesta, i es refugià en una cova, on un gos del veïnat li portava cada dia un panet. El comportament estrany de l'animal, va fer que, un dia, el seu amo el seguira. I així va descobrir l'home de Déu. 

Segons la tradició, quan Sant Roc va estar curat, el gos se n'anà amb ell. I per això, la iconografia representa a Sant Roc amb un gos al seu costat. 

Finalment Sant Roc decidí tornar a la seua terra. Però a Angera, al costat del llac Maggiore, va ser acusat injustament de ser un espia i fou tancat a la presó, on morí 5 anys més tard.

Sant Roc ens és un exemple de sol·licitud i de caritat pels més desvalguts, per tots els qui sofreixen i pels qui el nostre món margina. Com canten uns Goigs a Sant Roc, «fóreu lliure de riquesa/ repartint-la entre els pobrets:/ vostre cor sentí els esplets/ de la santa saviesa/ Recordant, Sant Roc, la gesta/ de la vostra santedat:/ Guardeu-nos de tota pesta/ i lliureu-nos del pecat».

En un món marcat per la duresa i per l'egoisme, tots nosaltres, com Sant Roc, hauríem de portar una paraula d'esperança i de consol a tots els qui sofreixen, per tal de reproduir en la nostra vida la sol·licitud de Sant Roc pels malalts. D'aquesta manera, posaríem una miqueta de llum, enmig de la foscor del nostre món.

PD: La imatge és de: http://carloscatalanfont.blogspot.com.es