Quan a finals dels
segle XII, Hortulana pregava per la seua filla que portava al seu si, sentí una
veu interior que li deia: “Donaràs una
llum que il·luminarà el món”. Per això en nàixer la xiqueta, la mare no va
vacil·lar en triar el seu nom, i li posà Clara!
Va ser a Assís, on
Santa Clara va vindre al món, el 13 de desembre de 1193. Ella va ser la que
posà rostre femení a l’ideal franciscà de Francesc. Clara va ser la primera
dona que va escriure una Regla per a les Germanes Pobres, que després de la
seua mort, van rebre el nom d’Orde de Santa Clara.
Des del 12 anys,
Clara, estava promesa amb el cavaller Raniero de Bernardo. Amb tot, la jove
s’havia vist d’amagat amb Francesc d’Assís, que li havia parlat de la dolcesa
de consagrar-se a Jesús. I per això, el 28 de març de 1211, diumenge de Rams,
de nit, Clara va fugir de la casa paterna en busca “de l’Espòs de més noble nissaga”. A prop de la muralla l’esperaven
Francesc i els seus germans, Bernat, Felip i Rufí, que la portaren a la Porciúncula , el lloc
on s’havien agrupat aquells primers franciscans. Davant l’altar de Santa Maia
dels Àngels, Francesc la va consagrar a Jesucrist. Clara canvià els seus
vestits luxosos per una túnica pobra, naixent així la vida franciscana
femenina. Abans de l’alba, els germans la van acompanyar al monestir de Sant
Pau de les Abadesses, on les monges benedictines la van acollir.
Quan el pare va
vore que la seua filla havia fugit, va enviar les seus tropes, però no van
poder convèncer la jove, perquè tornara a casa. Un temps més tard, les germanes
de Clara, Caterina i Beatriu i també sa mare, Hortulana, es van fer germanes
pobres.
Clara
amb les seus germanes d’Orde anà a viure a l’ermita de Sant Damià. Volent
seguir el Crist, van donar totes les riqueses als pobres i elles vivien justes, sense diferències entre
les que havien segut nobles i les plebees, les burgeses i les serventes, com a
filles d’un mateix Pare. Clara, en el seu ideal de pobresa, va demanar al papa
Innocenci III, una carta de privilegi, perquè ningú no l’obligara a acceptar
possessions, finalment, el papa Gregori IXè, el 1229, li va confirmar el
Privilegi de la pobresa.
Van
ser molts els papes, cardenals i bisbes, que van estimar amb predilecció Clara,
per la seua vida evangèlica i pel seu testimoniatge de senzillesa i de
simplicitat.
Tenia
59 anys, quan la germana mort l’ha anà a visitar. Rodejada per les seues
germanes pobres i pels frares de Sant Francesc, Clara s’adormí en el Senyor
l’11 d’agost de 1253.
A
la nostra terra, són molts els convents de monges clarisses i caputxines que
segueixen el carisma de Santa Clara. A València hi ha el convent de la Trinitat , d’on fou
abadessa Sor Isabel de Villena i també el de la Puritat. També trobem altres
convents de clarisses a Vila-real, Canals, Onda, Concentaina, la Vall d’Uixó, Oliva, Almassora
i Gandia i també les caputxines del carrer Pérez Galdós de València.
Que
Santa Clara ens ajude a viure la nostra fe, amb senzillesa i alegria.
PD: La primera imatge és de l'església de les clarisses de Gandia i la segona de Santa Clara d'Assís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada