Fa un mes prenia possessió de la Seu de Tortosa el bisbe Enric Benavent, fill de Quatretonda i fins ara, auxiliar de l'arquebisbe de València.
Amb més de 1700 anys d'història, la diòcesi de Tortosa s'estén des de l'Hospitalet de l'Infant a Alcossebre i des de La Palma d'Ebre a Sorita i Olocau del Rei, abraçant les terres germanes de Catalunya i de tres comarques del País Valencià: els Ports i l'Alt i Baix Maestrat.
Com digué molt encertadament mossèn Josep Lluís Arín, administrador diocesà fins el nomenament del bisbe Enric, Tortosa és un «bisbat singular, testimoni convincent d'una unitat lingüística, cultural, de costums, i sobretot, de fe, que ultrapassa les barreres provincials i autonòmiques». De fet, el bisbat de Tortosa és un punt d'unió pel que fa a la nostra llengua i també de comunió, entre els cristians valencians i catalans.
La catedral de Tortosa, consagrada el 8 de juny de 1597 pel bisbe morellà, Gaspar Punter, i plena de gom a gom, va rebre amb goig el bisbe valencià, missatger de l'Evangeli i vincle de comunió i d'unitat. El bisbe Enric es presentà a l'assemblea litúrgica, com a sembrador d'esperança, en un món tan desesperançat! El nou bisbe de Tortosa, va defensar també la necessitat de construir una comunitat «que viu la comunió en la caritat». I és que només així, s'aconsegueix «una comunitat alegre, capaç d'irradiar la llum de l'Eangeli al nostre món».
Com a cosa curiosa, tal i com va recordar l'arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol, el bisbe Enric ha desenrotllat el ser servei episcopal com a bisbe auxiliar de València a l'ombra del Micalet, el campanar de la Seu valenciana, que va ser construït precisament per l'arquitecte tortosí Andreu Julià.
La presència a la catedral de Tortosa de l'Ajuntament de Quatretonda i del president de les Corts Valencianes (que estic segur) que no tindria cap problema lingüístic per participar en la celebració litúrgica, a més de representants del Govern de Catalunya, donaren a l'acte una normalitat institucional, que hauria de repetir-se a nivell dels Governs de Catalunya i del País Valencià.
El cant dels Goigs a la Mare de Déu de la Cinta, el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat i l'Himne de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, va unir en una mateixa fe i en un mateix goig, tots els qui participaren en la presa de possessió del nou bisbe de Tortosa, un home bo, que n'estic segur, ajudarà a fer créixer la comunió i la caritat dels cristians valencians i catalans.
No cal dir que li desitge al bisbe Enric la gosadia dels profetes, per tal que acompanye la fe del poble de Déu que pelegrina a Tortosa. Demane a Déu, que el bisbe Enric siga un pare i un germà, per a tots els qui creiem en Jesús. Així, ens podrà ajudar a ser sembradors d'esperança i de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada