Al llarg de la història, l'Església, seguint el manament del Senyor, s'ha fet servidora de la humanitat: dels pobres, dels malalts, dels immigrants, dels perseguits o refugiats. De tant en tant coneixem algun cas de cristians abnegats, que fins i tot han arribat a donar la vida pel Regne de Déu, un Regne que és justícia, amor i pau.
Un d'aquests exemples de fraternitat i de solidaritat que hem conegut ara és el del P. Miguel Pajares, de l'Orde dels Germans de Sant Joan de Déu, superior de l'hospital catòlic Sant Josep de Monròvia i contagiat del virus de l'ebola mentre cuidava malalts. Aquest toledà de 75 anys que estava de missioner a Libèria juntament amb altres religioses, ha viscut en pròpia carn les paraules de Jesús de donar-se del tot als altres, sobretot als més dèbils i indefensos del nostre món. I és que els Germans de Sant Joan de Déu estan sempre en primera línia en la lluita contra la pobresa i la malaltia. Per altra part, els religiosos i les religioses no solen ser els primers a abandonar els qui pateixen.
El cas del P. Pajares no és l'únic. També és ben conegut el de mossèn Joan Alsina, nascut a Castelló d'Empúries, detingut per una patrulla militar i assassinat per la dictadura de Pinochet el 19 de setem-bre de 1973, a causa del seu compromís amb la gent més pobra. O el cas del missioner també de l'Empordà Joaquim Vallmajó, nascut a Navata i mort a Ruanda el 1994 en la guerra entre tutsis i hutus.
Si el P. Pajares no hagués anat a Libèria, és segur que no estaria infectat per l'ebola. Si mossèn Joan Alsina no s'hagués compromès amb el poble oprimit, no hauria estat assassinat per la dictadura militar. Si el P. Vallmajó no hagués estat al costat dels més pobres de Ruanda, encara seria viu. Però els autèntics deixebles de Jesús, com els profetes, arrisquen la pròpia vida per ajudar els altres, i donen la vida per la justícia i per l'Evangeli. Per això són màrtirs de la justícia i del Regne l'arquebisbe Romero, que defensà els pobres d'El Salvador, Martin Luther King, pel seu compromís amb els Drets Humans i la lluita contra la discriminació racial o Dietrich Bonhoeffer, en la seva oposició al nazisme.
Donar la primacia a Déu és viure una vida al servei dels altres, com va dir el Papa Francesc el passat dia 26 de juliol: "Qui esdevé amic de Déu estima els seus germans, es compromet a salvaguardar les seves vides i la seva salut, també a respectar el medi ambient i la natura". I uns dies després, el 6 d'agost d'aquest mateix any, el Papa insistia que Déu "ens reconeixerà, si l'hem reconegut en l'indigent, el marginat, al qui sofreix o està sol".
Si Jesús es va fer servidor dels seus contemporanis, també els cristians estem cridats a seguir-lo en el servei als altres. Va ser Jesús mateix, rentant els peus als apòstols, que ens demanà que també nosaltres ens els rentéssim mútuament, i ens servíssim els uns als altres. I és que Jesús no va venir "a ser servit sinó a servir" (Mt 20:28). Només com a servidors del Regne farem que la nostra Església tingui credibilitat davant el món. Només el servei, i no els privilegis, els honors o el prestigi, farà que l'Església, des de la humilitat, doni testimoniatge de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada