Falten menys de cent dies per a la consulta pel Dret de Decidir del 9 de novembre. I ara i adés, el Sr. Rajoy nega el dret dels catalans s'expressar-se pacíficament i en llibertat per escollir el seu futur. El Sr. Rajoy presenta davant el President Mas un argument molt poc sòlid per a negar la consulta: 'No me pida lo que no puedo hacer'.
I és que qui defensen la Sacrosanta Constitució volen fer-nos creure que aquest text nega el dret a la democràcia i a la llibertat i per tant, a la consulta. Però aquesta cançoneta, tot i que a força de repetir-la ens la volen fer creure, no és veritat.
L’article 149 de la Constitució, que fa referència a les competències de l’Estat, diu en l’apartat 32a que l’Estat té competències en l’'Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum'. Per tant, amb aquest article, no és veritat que la Constitució negue la possibilitat d’una consulta o referèndum a Catalunya. La Constitució només diu que l’Estat té competències per a autoritzar la consulta. Per això la consulta és constitucional, ja que la pròpia Constitució autoritza “'a convocatòria de consultes populars via de referèndum'.
El 9 de novembre només serà il·legal si l’Estat vol que ho siga. Perquè l’Estat, fent cas de la Constitució, pot fer que la consulta siga plenament legal, ja que així queda contemplat a l’article 149.32a.
El problema que hi ha en tot aquest afer no està en la consulta ni en la Constitució, sinó en la concepció de democràcia que té el Sr. Rajoy. I també el Sr. Pedro Sánchez, flamant nou secretari del PSOE. Desgraciadament, una vegada més el Gobierno del PP i el PSOE tornen a coincidir: 'Moncloa i PSOE reiteren el seu “NO” a la convocatòria de referèndum'. Reiteren el seu NO a la democràcia i a la llibertat d’un Poble.
Com ha dit el President Mas, davant la legalitat i el diàleg i per damunt d’això, hi ha la democràcia. Una democràcia que la Constitució permet.
I és que entre la democràcia i la legalitat no hi ha cap dubte què és més important. La democràcia està sempre per damunt de la legalitat. Si fos al revés, Rosa Park, la dona nord-americana negra que va seure a l’autobús en un seient reservat només als blancs, no s’hi hauria assegut. I ho va fer sense fer cas de la legalitat que li ho prohibia. I aquest és només un cas dels molts que s’han produït, tot fent servir la democràcia per damunt de la legalitat.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada