El negoci bèl·lic ha estat sempre present als Estats que tenen una indústria armamentística potent. Ara Espanya, el Gobierno del Sr. Rajoy, ha suspès la venda d'armes a Israel, amb motiu de l'ofensiva d'aquest Estat contra Gaza.
Encara en ple segle XXI, la venda d'armes és un negoci. Un negoci que produeix la mort de milers de persones cada any. I un negoci (cal recordar-ho) del qual s'enriqueixen els governs anomenats civilitzats! Només el 2012, Espanya exportà armes per valor de 1953,5 milions d'euros. I en aquest mateix any es van vendre a Veneçuela (no deia el Sr. Rajoy que aquest país és una dictadura?) armes per valor de 182,4 milions d'euros.
La immoralitat de les guerres només s'explica per la immoralitat dels governs que provoquen aquests conflictes, per mitjà de la venda d'armament.
En l'homilia que el papa Francesc pronuncià el 2 de juny de 2013, el Papa deia: "La guerra ve de l'odi, de l'enveja, del desig de poder i també d'aquell afany de més poder". El Papa es preguntava per què es volen "resoldre" els problemes de la humanitat amb una guerra. I ell mateix responia així a aquesta pregunta: "Perquè per a ells, els diners són més importants que les persones. I la guerra és precisament això: és un acte de fe als diners, als ídols de l'odi, a l'ídol que et porta a matar el germà".
Per això, un any més tard, concretament el 15 de maig de 2014, el Papa tornava a denunciar el negoci de les armes, en una crida que feia a la Comunitat Internacional per tal d'arribar a un compromís contra el comerç armamentístic. El Papa deia: "Tothom parla de pau, però la proliferació d'armes ens porta a una direcció oposada". I afegia encara: "El comerç d'armes complica i evita la resolució dels conflictes, en tant en quant es fa fora de la legalitat".
Caldrà recordar el drama actual que estan patint Iraq, Síria, Egipte, Palestina....per posar fi al comerç, al negoci immoral de la indústria armamentística? Caldrà recordar la guerra d'Iraq, amb el Sr. Aznar de "padrí" d'aquest conflicte, que encara intentava justificar-lo, amb la mentida que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massives?
La pau es basa en la justícia i en el diàleg. No en l'ús de la força, ja que, com ha dit Raimon, "hem vist la sang que sols fa sang/ ser llei del món".
Els governs que fan negoci amb les armes (a Palestina, Síria o Iraq) guanyen uns diners tacats de sang. De la sang dels qui moren, per tal que alguns puguin fer-se rics.
Fins quan el nostre món estarà guiat per la violència i per l'odi? Martin Luther King deia: "Hem après a nedar com els peixos i a volar com els pardals. Però no hem après l'art de viure junts com a germans".
Ja és hora que intentem resoldre els conflictes bèl·lics amb el diàleg. I ja és hora que s'acabi la indústria de les armes, que no és sinó la indústria de la mort. I és que, com deia en aquestes mateixes pàgines (6 d'abril de 2009) el Sr. Lluís Busquets en un article que convido a rellegir, les armes espanyoles són "un comerç gens innocent".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada