Cada any, el 13 d´agost l´Església celebra la memòria del capellà austríac, membre de la Companyia de Maria, Jakop Gapp, que va viure un temps a València, on va ser descobert per agents de la Gestapo, deportat a Berlín i assassinat pels nazis.
Nascut el 1897 a la ciutat austríaca de Wattens, va ser combatent de la Primera Guerra Mundial en les files de l´exèrcit austríac. Amb la intenció d´ingressar en la Companyia de Maria, Jakop Gapp es presentà amb tota senzillesa al seu superior, d´aquesta manera: «Sóc socialista i vull ser capellà».
Una vegada ordenat prevere, en les homilies que feia, valentes i decidides, Gapp denunciava el racisme de Hitler, per la qual cosa hagué de fugir d´Àustria. Després de deixar el seu país, Gapp, el 1939 es va refugiar a València, a la comunitat dels religiosos marianistes del col·legi del Pilar del Cap i Casal, on va ser professor de llatí i d´alemany. També a València, en les homilies de les misses que feia, criticava ben durament el nazisme, afirmant la incompatibilitat que hi havia entre la ideologia nazi i la fe cristiana.
És evident que a la capital del nostre País, i malgrat la distància amb Alemanya, Gapp resultava incòmode per al nazisme, d´ací que els seus dirigents ordiren una trama infame, per tal de fer-se amb Jakop Gapp i acabar amb ell. Així, el 1942, dos jóvens alemanys, que fingiren ser jueus perseguits pel nazisme, arribaren al col·legi del Pilar de València i demanaren ajuda a Gapp. En la seua extrema sol·licitud per poder ajudar-los, Gapp es va interessar per ells, naixent així una amistat, de la qual s´aprofitaren aquells falsos jueus. Per poder empresonar-lo, aquells dos intrusos convidaren Gapp a anar a Sant Sebastià. Una vegada allí, amb enganys i falsedats, el feren passar a Hendaya, on fou apressat per la Gestapo, de la qual eren membres aquells dos intrusos que s´havien fet passar per jueus. D´Hendaya portaren Gapp a París, i d´allí a Berlín. Gapp va ser condemnat a mort per un tribunal popular i decapitat a la guillotina, el 13 d´agost de 1943. El 24 de novembre de 1996, Jakop Gapp va ser beatificat pel papa Joan Pau II.
En una carta que escrigué als seus cosins el mateix dia de la seua execució, Gapp explicava amb detall la detenció i la condemna: «Em van detindre en territori francès el 9 de novembre de l´any passat (1942) em portaren a Berlín i finalment m´han condemnat a mort el 2 de juliol. No vos afligiu per mi. Tingueu ànim i suporteu-ho tot per amor a Déu. Pregue per tots. També pregue per la meua pàtria».
En la biografia de Gapp, «No cediré», que ha escrit el P. José Mª Salaverri, se´ns presenta Jakop Gapp com un màrtir de la fe, per la defensa de la dignitat de les persones i de la llibertat. I un lluitador pels drets humans, conculcats atroçment per la barbàrie nazi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada