Falten menys de 100 dies per a la Consulta de Catalunya pel Dret a Decidir del 9 de novembre. I una vegada i una altra el Sr. Rajoy nega el dret dels catalans a expressar-se d’una manera pacífica i en llibertat, per escollir el futur. El Sr. Rajoy presenta davant el President Mas un argument molt poc sòlid per negar la Consulta: “No me pida lo que no puedo hacer”.
I és que els qui defensen la Sacrosanta Constitució, volen fer-nos creure que aquest text nega el dret a la democràcia i a la llibertat i per tant, a la Consulta. Però aquesta cançoneta, tot i que a força de repetir-la volen fer-nos creure que és així, no és veritat.
L’article 149 de la Constitució, que fa referència a les competències de l’Estat, diu en l’apartat 32a, que l’Estat té competències exclusives en l’“Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”.
I és que els qui defensen la Sacrosanta Constitució, volen fer-nos creure que aquest text nega el dret a la democràcia i a la llibertat i per tant, a la Consulta. Però aquesta cançoneta, tot i que a força de repetir-la volen fer-nos creure que és així, no és veritat.
L’article 149 de la Constitució, que fa referència a les competències de l’Estat, diu en l’apartat 32a, que l’Estat té competències exclusives en l’“Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”.
Sí i Sí
Per tant, amb aquest article, no és veritat que la Constitució negue la possibilitat d’una consulta o referèndum a Catalunya. La Constitució només diu que aquesta prerrogativa correspon a l’Estat, que per tant té competències per autoritzar la consulta. Per això la Consulta és constitucional, ja que la mateixa Constitució autoritza “la convocatòria de consultes populars via de referèndum”!
El 9 de novembre només serà il·legal si l’Estat vol que ho siga. Perquè l’Estat, fent cas de la Constitució, (que ells diuen que defenen a capa i espasa) pot fer que la Consulta siga plenament legal, ja que així queda contemplat a l’article 149,32a.
El problema que hi ha en tot aquest afer no està en la Consulta ni en la Constitució, sinó en la concepció de democràcia que té el Sr. Rajoy. I també el Sr. Pedro Sánchez, flamant nou secretari del PSOE. Desgraciadament, una vegada més, el Gobierno del PP i el PSOE tornen a coincidir: “Moncloa i PSOE reiteren el seu “NO” a la convocatòria de referèndum”. Reiteren el seu NO a la democràcia i a la llibertat d’un Poble!! Reiteren el seu no a la majoria dels diputats del Parlament de Catalunya que estan a favor de la Consulta.
Pel dret a decidir
Com ha dit el President Mas, davant la legalitat i el diàleg i per damunt d’elles, hi ha la democràcia. Una democràcia que, per altra part, la Constitució permet. I és que entre la democràcia i la legalitat, no hi ha cap dubte de què és més important! La democràcia està sempre per damunt de la legalitat. Si fos al revés, Rosa Park, una dona nord-americana negra, que va seure a l’autobús en un seient reservat només per als blancs, no s’hauria assegut allí. I ho va fer sense fer cas de la legalitat que li prohibia d’asseure’s allí!!! I aquest és només un cas dels molts que s’han donat, tot fent servir la democràcia per damunt de la legalitat.
Però no és només la Constitució que permet la Consulta. Ha estat també el Consell de Garanties Estatutàries qui, el passat 22 d’agost ha avalat la constitucionalitat de la Llei de Consultes. Així, d’acord amb l’Estatut, la Generalitat de Catalunya pot exercir les seues competències per consultar els ciutadans sobre qüestions de rellevància política.
I per si no estiguera prou clar que la Constitució i el Consell de Garanties Estatutàries permeten la Consulta i que, a més, per damunt de la legalitat hi ha la democràcia, l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides (26 de juny de 1945) exhorta a “Desenrotllar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat dels drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació”.
Pel que fa al Conveni Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, de 1967, l’article 1 diu: “Tots els pobles tenen la lliure determinació”.
El Tribunal Internacional de Justícia declarava el 22 de juliol de 2010 en relació a la independència de Kosovo: “No existeix en Dret Internacional cap normativa que prohibisca les declaracions unilaterals d’independència”. I per deixar-ho més clar encara, afegia: “Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona”.
L'anhel d'un Poble
La por de l’Estat espanyol a la Consulta ha quedat retratat en l’article que la Sra. Cayetana Álvarez de Toledo (eurodiputada del PP i directora de l’Àrea Internacional de la FAES) va enviar al Financial Times, posant el crit en el cel per aquesta consulta. Però el que no s’esperava la Sra. Álvarez de Toledo va ser la resposta en aquest mateix diari del Sr. Geoff Cowling, l’excònsul del Regne Unit a Barcelona. El Sr. Cowling afirmava que “El Regne Unit no té por a la democràcia. Se la fa seua”. I afegia encara: “Tampoc Espanya no n’hauria de tindre por”.
I ¿què és més democràtic que expressar la pròpia opinió? Comprendria la posició adversa d’Espanya a la Consulta, si només votaren els partidaris del Sí. Però és que tothom pot votar lliurement allò que crega convenient! I negar aquest dret ¿no és negar la democràcia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada