El bisbe Ramón Echarren (DIARI DE GIRONA, 26/08/2014)

Ha mort el bisbe Ramón Echarren, que va ser auxiliar del cardenal Tarancón a Madrid. Nascut a Vitòria el 1929, era llicenciat en Teologia i en Ciències Socials. Home obert i dialogant, va ser nomenat bisbe auxiliar de Madrid el 1969 i posteriorment bisbe de Canàries, el 1978.

Home renovador i avançat, amb motiu del Centenari del naixement del cardenal Tarancón, Ramón Echarren va col·laborar en la Miscel·lània d'homenatge que l'Ajuntament de Borriana, la ciutat natal, li va dedicar a Tarancón. El qui va ser bisbe auxiliar de Tarancón a Madrid escrivia: "El cardenal va ser, sens dubte, tot i que alguns s'obstinin a negar-ho, una figura clau en la transició espanyola, de la dictadura a la democràcia. Va ser també una figura clau en la transició, no gens fàcil, d'una Església plàcidament instal·lada en el nacional-catolicisme, a una Església desinstal·lada, que s'obria ja al futur, superant (almenys de moment), un passat que, només amb estranys equilibris, aconseguia no ancorar-se en mil fracassos".

El bisbe Echarren subratllava la importància del paper jugat pel cardenal Tarancón, "aquell que anava a conduir el rumb de l'Església a Espanya en aquells anys no gens fàcils". Per això en aquell article, Echarren lamentava la manera com el cardenal valencià va ser apartat per Roma: "Crec que ningú no podrà o haurà de discutir el poc encert de Joan Pau II en marginar el Cardenal que, potser, més l'hauria pogut ajudar en el seu pontificat. Algun dia es coneixeran les raons del Papa, reals o fictícies, per a aquella decisió, avui de tan difícil comprensió".

El bisbe Echarren recordava la llegenda negra que envoltava el cardenal, un home del qual "no recordo mai una actitud de venjança". Echarren, que coneixia de prop Tarancón, sabia que el cardenal va conduir l'Església "per una posició evangèlica de feblesa, un gest que era un seriós intent d'imitació del Senyor, de la seva kènosi".

Amb motiu també del Centenari del naixement del cardenal Tarancón, el bisbe Ramón Echarren escrivia un article al monogràfic de la revista valenciana Saó, de maig de 2007. En la seva col·laboració, el bisbe ?Echarren recordava que Tarancón "havia après a valorar els ambients i les actituds de respecte, de diàleg intraeclesial i amb el món, amb els qui pensaven de diferent manera, buscant una Església neutral des del punt de vista polític. Una Església sense agressivitat, sense odis ni animadversions, basada en l'aconfessionalitat de les institucions civils i en l'acompliment de les lleis". 

Segons el bisbe Echarren, Tarancón volia una Església que, en l'àmbit de la Conferencia Episcopal, fos realment dialogant, respectuosa, incapaç de desqualificar els adversaris, generosa i comprensiva. Per això el bisbe Echarren subratllava que Tarancón, que creia en la independència de l'Església i de l'Estat, defensava que els polítics tinguessin "en compte el bé comú, el bé de tota la població, perquè la fe no es pot imposar per mitjà de lleis".

Quan Tarancón va ser acusat d'estar a prop del PSOE., Echarren rebatia aquesta idea, ja que el cardenal no estigué mai ni a prop del PSOE ni tampoc de cap partit presumptament confessional. 

En aquell article a la revista Saó, Echarren denunciava el 2007 (com deia ell, a diferència d'allò que passava en temps del cardenal Tarancón) l'actitud de "l'Església actual d'elaborar un discurs i una estratègia de polarització amb l'Estat, buscant que es legisli, no d'acord amb la recerca del bé comú, sinó d'acord amb el Magisteri eclesiàstic". 

En aquests dos articles valents, el bisbe Echarren defensava el cardenal de la Transició, que va ser per damunt de tot un home de consens i de diàleg, profundament respectuós amb el pluralisme de l'Església i de l'Estat, un home que valorava la diversitat i les diferències no como un perill sinó como un element que enriquia la societat i l'Església. Amb la mort d'Echarren desapareix un dels més estrets col·laboradors de Tarancón en la renovació i en l'aggiornamento de l'Església.