L'Assumpció de la Mare de Déu (INFORMACION.ES, 13/08/2014)

Si bé el dogma de la Maternitat Divina de la Mare de Déu va ser proclamat als primers segles del cristianisme, concretament al Concili d'Efes, el 431, el de l'Assumpció de Santa Maria ho fou en ple segle XX. Va ser l'1 de novembre de 1950, quan el papa Pius XII, per mitjà de l'encíclicaMunificentissimus Deus, va proclamar el dogma de l'Assumpció de la Mare de Déu, fent-se ressò de la fe del poble cristià. D'aquesta manera es proclamava aquest dogma com una veritat de fe, que l'Església ja creia des de l'inici del cristianisme. Ja des de ben antic, tant a l'Església d'Orient com a la d'Occident, la litúrgia celebrava l'Assumpció de Maria, amb diversos noms, com la Dormició o també la Mare de Déu del Llit o d'Agost. Va ser el papaSergi I, que en la lletania o processó estacional per a les festes marianes, mencionava la Nativitat de la Mare de Déu, juntament amb l'Anunciació, la Purificació i la Dormició. 

Si una llegenda del segle V a l'Orient cristià relacionava la mort i l'Assumpció de Maria amb fulgors d'estreles i músiques celestials, Sant Joan Damascè afirmava que Maria «conservava, sense cap mena de corrupció, el seu cos després de la mort». I Sant Germà de Constantinoble deia que el privilegi de l'Assumpció, era degut a la Divina Maternitat de Maria. I per això el seu cos «és precís que es veja lliure de convertir-se en pols».

La fe del poble cristià, amb el rei Jaume I, ja va dedicar a l'Assumpció de Santa Maria, moltes esglésies al nostre país, entre elles la de Santa Maria d'Alacant, del segle XIII, la més antiga de la ciutat. També estan dedicades a l'Assumpció de la Mare de Déu les esglésies de Pego, La Vall de Gallinera, Biar, Castalla, Sax, Dénia, La Vila Joiosa, Gorga o Guadalest. A més, la Mare de Déu de l'Assumpció és la patrona d'Elx, a qui el poble venera en el seu Misteri o Festa, el drama assumpcionista més important que existeix i Patrimoni Mundial de la Humanitat. També estan dedicades a l'Assumpció de la Mare de Déu diverses ermites, com a Sax, La Torre de les Maçanes i Elx. 

El gran teòleg del segle XX, Von Balthasar recordava com «La teologia, des de Sant Bernat, ha posat de manifest l'aspecte personal de Maria per subratllar l'autèntic esperi de la Mare de Déu: un esperit de disponibilitat, de servei, d'humilitat, un esperit de generositat que vol existir per als altres».

Com ha dit el pare abat Josep Mª Soler, Maria és la «serventa fidel i obedient, que per amor s'abandonà a la voluntat de Déu, amb plena docilitat a la gràcia». I per això mateix, Santa Maria ens és «Exemple de pregària i de servei generós, viscut amb alegria. Per això a més de model, és intercessora per a tots nosaltres».

Que tots els cristians puguem descobrir en la Mare de Déu assumpta al cel, la dona vestida de sol (Ap 12:1) que ja participa de la glòria dels sants, i que ens és model de pregària i de fe.