El Lawrence de Montserrat (DIARI DE GIRONA)

Quan surt als mitjans de comunicació la situació de violència d’Alep, en guerra contínua, no puc sinó recordar el viatge que va fer a aquesta ciutat i a d’altres viles d’aquesta regió, el P. Bonaventura Ubach, fa 92 anys. Alep, una de les ciutats més antigues del Pròxim Orient, va formar part de l’imperi selèucida i del regne armeni, després va quedar en mans de Roma, de Bizanci, dels perses i dels àrabs, fins que el segle XIII va ser ocupada pels mongols.

Quan el P. Bonaventura Ubach, l’anomenat Lawence de Montserrat va passar per Alep, el 1922 i 1923, va trobar una ciutat on hi havia una bona convivència entre diferents cultures i religions, sense cap enfrontament ni cap mena de violència. Desgraciadament, ara, Alep, la ciutat més poblada de Síria, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1996 i capital de la Cultura Islàmica el 2006, viu una guerra sagnant! 

Les aventures del P. Ubach van ser tan extraordinàries, que l’escriptor Martí Gironell ha novel·lat els viatges de l’anomenat Lawence de Montserrat, en la seva novel·la L’Arqueòleg.

La vida del P. Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat mort el 1960, és la història d’un savi (exegeta, arqueòleg, erudit i aventurer) que apassionat per l’Orient bíblic, va recórrer les terres que, molts segles abans, havien estat l’origen dels textos bíblics.

Nascut a Barcelona el 1879, va entrar a Montserrat el 1894. Fou ordenat prevere el 1902 i el 1906 viatjava per primera vegada a Jerusalem per estudiar a l’École Biblique, on fou deixeble del P. Lagrange. Coneixedor de l’àrab, el siríac i l’hebreu, va ser professor de llengües semítiques al Pontifici Institut de Sant Anselm de Roma, dels anys 1913 a 1922.

Però allò que més marcà al P. Ubach, van ser els 30 anys passats a l’Orient Bíblic, i d’una manera especial el viatge que va fer per Mesopotàmia. Les impressions d’aquesta experiència, les recollí el P. Ubach en el Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq. El text va ser publicat fa quatre anys a cura del P. Damià Roure, monjo de Montserrat, amb motiu del 50è aniversari de la mort del P. Ubach.

En la seva estada a l’Orient bíblic, el P. Ubach anava resseguint registres arqueològics i etnològics, per tal de poder entendre millor la Sagrada Escriptura. De Jerusalem al Sinaí i del Líban a Mesopotàmia, el P. Ubach dedicà molts anys a conèixer els escenaris on s’originà la Bíblia. El moment culminant va ser  el viatge que, del 30 de juny de 1922 al 15 d’octubre de 1923, va fer a l’Iraq: “No cal dir com em sento d’emocionat, i disposat a afrontar amb coratge les possibles dificultats en la realització dels meus plans” escrivia el P. Bonaventura a l’inici  del seu Dietari.

El P. Ubach va sortir del port italià de Bríndisi el 2 de juliol de 1922 en el vapor “Viena”, i dos dies després arribava a Alexandria, on començà la ruta cap al Caire, Jerusalem, Haifa i Beirut, establint a Bagdad el campament  base. Des d’Alexandria, el P. Ubach escrivia: “Sóc feliç de trobar-me en el meu element: llengua, tipus, folklore, en la terra i sota el sol esplèndid d’Orient, respirant arreu una dolça poesia, desconeguda en qualsevol regió d’Occident”

En el seu interès per conèixer els escenaris de les primeres civilitzacions de la humanitat i descriure els llocs, els costums i els rituals religiosos dels primers capítols del Gènesi, el P. Bonaventura va visitar les ribes del Tigris i de l’Eufrat, dos dels rius que estan a l’origen de la cultura antiga, i també Akerfur, Babilònia, les excavacions d’Ur (pàtria d’Abraham) la tomba del profeta Ezequiel i Nínive. El P. Ubach escrivia d’aquell viatge: “Davant el quadre encisador que m’oferia ací l’Eufrat, m’he lliurat  un llarg temps a la seva contemplació, i a evocar les tantes escenes de l’antiquíssima història”.  

No cal dir que aquell viatge en camell i en cotxes de l’època, van ajudar al P. Ubach a conèixer més l’ambient i les condicions de la terra que va originar la narració de la Bíblia.  

El 1924 el P. Bonaventura Ubach inicià el seu projecte més important: la traducció de la Bíblia al català. Així, i majoritàriament des de Terra Santa, va anar publicant la versió del Gènesi (1926), l’Èxode i el Levític (1927), els Nombres i el Deuteronomi (1928), el llibre dels Salms (1932) i el I i II llibre de Samuel (1952)   

El P. Bonaventura Ubach, qualificat com el “Lawence de Montserrat”, recorregué, al llarg dels 30 anys que estigué a l’Orient Mitjà, Palestina, Àsia Menor, Grècia i Egipte, escenaris bíblics de l’Èxode, dels profetes i dels Reis, de la vida de Jesús i dels viatges  de Sant Pau.

Dissortadament Alep ja no és aquella ciutat de diàleg entre cultures i religions que va conèixer el P. Ubach. Des del passat 2 de juny, els ciutadans d’Alep es troben sense aigua, enmig d’un infern, mentre el món “civilitzat” s’ho mira amb indiferència.