Joan Baptista Vianney, el rector d'Ars, va ser un capellà que passà tota la seua vida, des de la seua ordenació de prevere, en aquest menut poble, on va ser conseller i confessor d'innombrables persones.
La seua vida senzilla va començar a Dardilly, a prop de Lió, on va nàixer el 8 de maig de 1786. Va iniciar els estudis per a ser capellà, que hagué d'interrompre, ja que fou cridat al servei militar. Destinat a combatre a Espanya, va desertar de l'exèrcit i estigué amagat a les muntanyes de Noés, des de 1809 al 1811. Una amnistia va fer que poguera tornar al seu poble i així continuar els estudis eclesiàstics, primer a Verriéres i després a Lió.
Vianney era un jove de molt bon cor i també de bona conducta, però el llatí era massa complicat per a ell, per la qual cosa va deixar el seminari.
Va voler entrar als Germans de la Doctrina Cristiana sense aconseguir-ho. Però va trobar en el P. Balley un gran amic, que l'animà a vèncer les dificultats i ser capellà. Finalment va ser ordenat prevere el 13 d'agost de 1815. Amb el P. Balley, Vianney va continuar estudiant teologia, des de 1815 a 1818.
L'arquebisbe de Lió el va enviar primer, com a coadjutor a Ecully, on estigué molt poc de temps, ja que de seguida l'arquebisbe el destinà a Ars, on passà tota la seua vida, de 1818 a 1859.
Al seminari va tindre com a companys, grans figures de l'Església: Marcel·lí Champagnat, que més tard fundà el Germans Maristes, Claudi Colin, fundador de la Companyia de Maria i Ferran Donnet, el qui seria cardenal de Burdeus. També va tindre contactes amb Lacordaire i amb Paulina Jaricot.
Vianney, com a rector d'Ars, es va passar la seua vida anunciant i a predicant la Paraula de Déu i confessant i aconsellant una multitud de persones que acudien a ell. Vianney es va dedicar en cos i ànima als seus feligresos i a milers i milers de persones que anaven a demanar consell al rector d'Ars, famós per la seua saviesa, discreció i bondat.
Amb una vida de pregària i de penitència, Vianney també atenia els malalts, i els xiquets a la catequesi i fins i tot va ampliar l'església del poble.
Home de pregària i de penitència, hagué de patir diverses calúmnies i persecucions. Però la seua bondat i el seu bon cor, van fer que triomfara de totes les insídies que li posaven.
Poquet a poquet, primer des de Lió i Belley i després de tot França, van començar a arribar a Ars persones que sol·licitaven el consell i la confessió de Vianney.
S'alçava de nit per pregar i després començava a confessar, celebrava l'Eucaristia i resava el Breviari, i de nou tornava a posar-se al confessionari. Predicava el catecisme i menjava frugalment, a vegades dret i tot i tornava a atendre a aquells que se li acostaven. Resava Vespres i Completes i de nou al confessionari.
Déu va beneir la seua dedicació a la gent, i malgrat les dificultats que tingué com a estudiant, va ser un gran predicador. Vianney, que fundà La Providència, una casa per acollir les xiquetes òrfenes, morí el 4 d'agost de 1859.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada