Santa Marta, patrona de la Vila Joiosa (INFORMACIÓN.ES)

Cada any, La Vila Joiosa celebra la seua patrona, Santa Marta, en record i agraïment per la victòria contra els berebers, el 29 de juliol 1538. Aquell dia, els pirates volien envair la vila, cosa que no van poder fer, degut a un fort temporal que va impedir l’invasió. Els ciutadans de La Vila Joiosa van atribuir a Santa Marta la victòria dels cristians contra els invasors. precisament enguany, s’acompleixen 475 anys de la proclamació de Santa Marta com a patrona de la vila. I és que com canten uns Goigs: “Quan fóreu pujada al cel,/ vos digué el Redemptor:/ oiré per vostre amor,/ als devots que amb ardent zel/ vostra protecció graciosa,/ invocaran amb fe pura”.

Però qui era Santa Marta? Abans que res, cal dir que Marta era amiga de Jesús, amb la seua germana Maria i el seu germà Llàtzer, tal i com apareix a l’Evangeli de Sant Joan (Jo 11:15). També l’evangelista Sant Lluc (10:38-42) ens parla de la vida més íntima de Jesús i de la seua amistat amb les germanes Marta i Maria. L’Evangeli ens diu que a Jesús li agradava anar a casa d’aquells tres amics, a Betània, on trobava sempre un plat a taula, un llit a punt, una conversa i un diàleg d’amistat. Marta era la més major dels tres, per això l’Evangeli de Sant Lluc ens diu que acollí Jesús “a sa casa”. La relació de confiança de Marta amb Jesús, denota una profunda i sincera amistat.

L’Evangeli de Sant Lluc ens diu que Jesús va visitar la casa dels tres germans i que Marta, servicial i atenta, s’afanyava per servir el Mestre, mentre la seua germana Maria escoltava les paraules de Jesús, sense ajudar la seua germana Marta. I és per això que Marta protestà: “Senyor, Digueu-li que m’ajude” (Lc 10:40) Jesús va comprendre que Marta estava enfadada amb la seua germana Maria, pel fet que no l’ajudava, però li va fer vore, amb un cert humor, que en una relació d’amistat, és més important la conversa i el diàleg amb l’hoste, que la mateixa cuina: “Marta, Marta, te preocupes per preparar moltes coses, i només poques són necessàries o una sola. Maria ha escollit la bona porció” (Lc 10:41-42). I és que per atendre l’altre, és bo tindre la taula parada, però és millor escoltar-lo, acollir-lo, comprendre’l, parlar amb ell!!

En un altre passatge evangèlic “sis dies abans de la Pasqua”(Jo 12:1-8) també trobem Jesús a Betània, sopant amb Llàtzer, mentre la seua germana Marta, servia.

Marta va ser la dona del servei atent i sol·lícit, però també la dona que confià en Jesús amb una fe sincera: “Jo crec que tu eres el Messies, el Fill de Déu que havia de vindre al món”.

La pietat popular va fer dels tres germans, Marta, Maria i Llàtzer els hostatgers del Senyor, pel fet d’haver-lo acollit a sa casa. I és pel seu esperit servicial, que Santa Marta va ser proclamada patrona dels qui treballen als hotels i en faenes domèstiques.

El nom de Santa Marta ens recorda també la residència on viu el papa Francesc, on cada dia presideix l’Eucaristia i des d’on ens adreça la seua paraula, plena de bondat i de senzillesa. 

La Vila Joiosa, una ciutat amb Carta Pobla atorgada pel rei Jaume II el 1300, celebra amb goig la seua patrona Santa Marta, en senyal d’agraïment pels favors rebuts.

Que Santa Marta, siga la protecció de tots els ciutadans de la Vila Joiosa, i que els atorgue un esperit d’acolliment i de servei, com ella tigué i com canten uns Goigs en el seu honor: “En vostra casa hostatjareu/ Crist Nostre Senyor,/ i amb mostres de gran amor/ el servíreu i adoràreu;/ de la finesa amorosa,/ vos donà gràcia segura./ Puix de Déu sou poderosa,/ per a tota criatura:/ de l’eterna desventura/ guardeu-nos, Marta gloriosa”.