Benvolgut bisbe Enric: dissabte 13 de juliol, a Tortosa, en la celebració de l’Eucaristia, en va prendre possessió de la diòcesi. M’agradaria que també la diòcesi prenguera possessió de vostè, perquè així, el seu ministeri episcopal siga realment un servei a les comunitats cristianes d’aquest bisbat que uneix, en la comunió eclesial, valencians i catalans!
El dia 17 de maig, dia que es va fer públic el seu nomenament com a nou pastor de l’Església de Tortosa, el papa Francesc, comentant l’Evangeli, deia: 'Pere es va deixar modelar per moltes trobades amb Jesús'. Li desitge bisbe Enric, que es deixe modelar per Jesús, Bon Pastor. Però també pels cristians i les cristianes de la diòcesi que li ha estat confiada, perquè així, siga realment un pare i un germà per als fidels d’aquest bisbat.
Em va alegrar sentir les seues paraules, que li eixien del cor, quan en l’entrevista del programa Signes dels Temps, de la Televisió de Catalunya, li van preguntar pel valencià: 'És la llengua de ma casa, la llengua del meu poble, la llengua que jo estime com a meua'. Com m’hauria agradat sentir-li dir també: És la llengua de l’Església que jo he servit com a prevere i com a bisbe! Desgraciadament no va poder dir això, perquè l’Església del País Valencià continua arraconant i marginant la nostra llengua!!
Però em va omplir de goig, bisbe Enric, sentir-li dir també en aquesta entrevista: 'Si vaig a un lloc que tenen una cultura i una llengua pròpia, jo he d’estimar aquesta cultura, he de fer meua aquesta cultura, he de fer meua aquesta llengua, he d’integrar-me plenament en el lloc on he estat enviat'. Ja sé que això que vostè va dir és de sentit comú i que no hauria de ser notícia. Perquè, no fa això un bisbe valencià quan és nomenat pastor de Huelva, de Mèrida o de Palència? I per què no passa el mateix amb els bisbes que són destinats als bisbats de València, de Castelló i d’Alacant? Per això bisbe Enric, en la pròxima reunió dels bisbes de la Província Valentina, faça entendre als seus germans en l’episcopat la importància pastoral (i cultural!) de normalitzar la nostra llengua a l’Església.
El papa Francesc deia el dia 2 de maig: 'Hem de construir una comunitat d’amor, una comunitat de portes obertes'. Li desitge bisbe Enric, que faça del bisbat de Tortosa una comunitat d’amor. No es quede tancat al palau episcopal. Vaja a l’encontre de la gent. També, com ens demana el papa Francesc, dels qui estan a la perifèria, per fer així una Església oberta i arrelada en les benaurances. Una Església que proclame l’alegria de l’Evangeli.
Bisbe Enric: sap que som molts els qui l’acompanyarem en la pregària i en l’afecte, per tal que el seu ministeri episcopal siga ben fructífer. I perquè el seu servei, fonamentat en l’amor, siga font de comunió i de fraternitat.
Que Santa Maria, venerada a Morella amb el títol de Vallivana, a Catí, com a Mare de Déu de l’Avellà o a Cinctorres, com a Mare de Déu de Gràcia, l’acompanye en el seu servei episcopal.
Des de Montserrat, bisbe Enric, benvingut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada