Sant Benet i Alcalà de Xivert
El 29 de juny, Alcalà de Xivert celebra la festa a Sant Benet, a l'ermita situada a l'extrem més meridional de la Serra d'Irta, una construcció de finals del segle XVII, tot i que restaurada. D'estil barroc valencià, l'ermita de Sant Benet ha estat declarada Bé d'Interés Cultural.
Va ser el papa Sant Gregori I, anomenat el Gran (540-604) qui, en el llibre segon dels seus Diàlegs, ens va fer conèixer la vida de l’abat Sant Benet, un home que ens és model de virtuts i de santedat. El nom de Benet ve del llatí Bendictus, que vol dir beneït. De fet, Sant Benet, amb la seua vida santa, va ser un home beneït de Déu i alhora va ser també benedicció per a l’Església i per al món.
Va ser el papa Sant Gregori I, anomenat el Gran (540-604) qui, en el llibre segon dels seus Diàlegs, ens va fer conèixer la vida de l’abat Sant Benet, un home que ens és model de virtuts i de santedat. El nom de Benet ve del llatí Bendictus, que vol dir beneït. De fet, Sant Benet, amb la seua vida santa, va ser un home beneït de Déu i alhora va ser també benedicció per a l’Església i per al món.
Benet, que estava “ple de l’esperit de tots els justos”, va
nàixer a Núrsia el 480. Sant Gregori ens conta que els pares de Benet el van
enviar a Roma a estudiar, però veient el jove l’ambient nefast de la ciutat,
l’abandonà i es va retirar a una cova, a Subiaco, on li va ser imposat l’hàbit
de monjo, com a senyal de la nova vida que començava.
La manera de viure
de Benet va ser coneguda pels seus veïns i per això, aviat se li van ajuntar jóvens
que volien seguir el seu estil de vida. És així com Benet va esdevenir pare de
monjos, fundant dotze monestirs, cada un d’ells amb dotze monjos. Un temps després
se n’anà a Montecassino on escrigué la seua Regla, que esdevingué una norma de
vida per a tots els monestirs d’Europa.
La santedat i el
sentit comú de Benet, un home “de vida
venerable”, va fer dels monestirs, lloc plens d’humanitat, cases on l’abat rebia
tothom de la mateixa manera, tant si eren nobles com si eren esclaus, italians
o bàrbars, sense preferència dels uns sobre els altres.
Per la seua part, la Regla Benedictina
compagina sàviament l’ora i el labora, és adir la pregària i el
treball, en una síntesi que fa possible una vida monàstica molt humana. El
ritme de les hores estableix que els monjos treballem en tasques manuals i
intel·lectuals, alternant, d’una manera molt equilibrada, el treball, la
pregària i el descans. D’aquesta manera, el monestir esdevé un espai de
trobament i d’acolliment de Déu, dels altres i d’un mateix. I un lloc de pau
que, des del silenci interior, fa créixer la vida fraterna.
Els monestirs van
ser també a l’edat mitjana (i encara ho són avui) centres de cultura, gràcies
als monjos copistes, dels escriptoris monàstics. És així com han arribat fins a
nosaltres moltes obres de l’antiguitat clàssica, gràcies el treball, pacient i
constant dels monjos.
L’any 1964, el papa
Pau VIè va proclamar Sant Benet patró d’Europa, degut a la seua contribució i a
la dels monestirs benedictins, en la formació de la nova civilització, que va
nàixer després de la caiguda de l’imperi romà.
Amb la romeria d'Alcalà de Xivert, i el crit de "visca Sant Benet", són molts els xivertencs que veneren i celebren aquest sant abat, home de Déu i pare i guia de
monjos. Sant Benet, que va
ser beneït de Déu i benedicció per al nostre món, ens ensenya, encara hui, que
també nosaltres, com a cristians, hem de ser com aquest sant monjo, benedicció per a la nostra societat. Però
només ho serem, com deia el P. Abat Josep Mª Soler, “si avancem pel camí de la humilitat, que és el camí de l’amor sense
límits”, un camí que porta a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada