SANTA ANNA (LEVANTE-EMV)

Uns dels sants més venerats pel cristianisme, encara que sense dades històriques conegudes, són Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Mare de Déu. Així com l’evangelista Sant Mateu, en la genealogia, ens diu que el pare de Sant Josep li deien Jacob (Mt 1:16), dels pares de la Mare de Déu no tenim cap dada. Si que és veritat que el Protoevangeli de Jaume, cap a l’any 200, ens parla dels pares Maria, que aviat els cristians van venerar, i que la tradició els ha donat els noms de Joaquim i Anna.

Sobre Santa Anna hi ha diverses llegendes i tradicions. Si el seu home, Sant Joaquim, segurament treballava de llaurador, Anna, com totes les dones d’aquella època, estaria a casa teixint la roba, molent el blat, coent el pa, llavant la roba....El que és segur, és que Anna deuria viure en el seu cor, la fe en el Déu d’Israel.

El nom d’Anna vol dir “gràcia” i també “misericòrdia”. Segons la tradició, Anna estava casada amb Joaquim. Poc després del naixement de Maria, Joaquim va morir i Anna es va casar amb un home anomenat Cleofàs, amb el qual Anna tingué una segona filla, anomenada també Maria, que va ser la mare del “germans de Jesús” (els cosins segons la interpretació habitual) que apareixen a l’Evangeli de Marc (6:3) i de Mateu (13:55): Jaume, Josep, Judes i Simó.

Tot i que no tenim cap referència històrica de Santa Anna, la religiositat popular ha teixit diverses tradicions, com les que recull Sor Isabel de Villena, en la seua Vita Christi, on l’abadessa del convent de la Trinitat narra la vida de Crist, amb un estil contemplatiu i ingenu. Pel que fa referència a Santa Anna, Sor Isabel de Villena escrivia: “E com (Maria) començà a parlar Anna fon recomplida de singular goig, e volent fer part al seu marit Joaquim, cridà ab gran alegria, dient: Veniu, senyor Joaquim, e oireu les raonetes de la vostra amada filla, e viurà la vostra ànima ab la consolació inestimable que pendreu oint la paraula sua”.

Santa Anna és patrona d’Albal, Senyera, Quartell, Borbotó, Gandia, Palma de Gandia i Zarra. A més, les viles d’Albaida, Albal, Carcaixent, Gandia i Moixent, tenen ermites dedicades a Santa Anna, com també l’església de Zarra i de Senyera estan dedicades a aquesta santa.

Pel que fa a l’ermita de Santa Anna de Gandia, vull recordar amb especial afecte els escolapis Vicent Faus, Francesc Mulet i Enric Ferrer, que han restaurat i han donat vida a aquesta ermita de la patrona de Gandia.

Com canten uns goigs d’aquesta santa, “venerada en l’ermita de la muntanya de Santa Anna” de Gandia, que ella siga la protectora de tots els qui l’invoquen: “Qui a Anna resa submís/ en penes troba alegria,/ la nit del món es fa dia,/ i alba d’un nou paradís”. I és que Santa Anna “és claror en la penombra,/ arbre frondós que ens fa ombra,/ i ens lliura de malvestat”.

Que Santa Anna siga la benedicció de la ciutat ducal i de tots els qui l’aclamen, ja que “De Gandia sou, Senyora,/ el camí en la nostra fe,/ del cel nostra guiadora,/ claror d’un viure seré”.

PD: La imatge és de l'ermita de Santa Anna de Gandia.