ELS SANTS BERNAT, MARIA I GRÀCIA (LEVANTE-EMV)

Ahmet Ibn al-Mansur, que amb el temps seria fra Bernat, va nàixer a l’alqueria de Pintarrafes, a prop  de Carlet, pel 1135. Son pare, Al-Mansur l’envià a la cort del rei Llop de València, que més tard l’envià com a delegat seu a la cort del seu poderós veí, el comte de Barcelona. El viatge, pel 1156, va capgirar la vida del jove Ahmet. Alguns diuen que va ser anant a Barcelona, i d’altres que va ser tornant d’allà, que Ahmet i els seus acompanyants, en passar pels boscos de Prades es van desorientar i sentint les campanes de Poblet, van anar a parar al monestir, on foren acollits amb afabilitat i senzillesa i atesos amb gran caritat, tal com demana Sant Benet que es faça amb tots els hostes i pelegrins. Ahmet, en la seua estada al monestir, s’interessà pel cristianisme i demanà parlar amb l’abat. L’ambient de pregària i de fraternitat dels monjos va captivar a Ahmet, que resolgué fer-se cristià i quedar-se al monestir. En ser batejat, l’abat l’imposà el nom de Bernat, el sant de Claravall impulsor i propagador del Císter. Però el jove, volent seguir a Crist com aquells hòmens, en una vida donada a Déu i als altres, demanà que l’admeteren  com a  monjo. Vista la seua humil i sincera petició, fou admès al noviciat, i al cap d’un any se l’imposà la cogulla monàstica, signe de la seua consagració a Déu.

Uns anys més tard, volent portar la fe als seus familiars, demanà a l’abat Hug, anar a Carlet. En arribar al poble, el seu germà Al-Mansur li va retraure que haguera abandonat l’Islam. Però les seues germanes, Saida i Soraida acceptaren la fe i en ser batejades prengueren el nom de Maria i Gràcia. Amb la dificultat de viure el cristianisme enmig de l’Islam, els tres germans decidiren fugir a terres de cristians. A prop d’Alzira, Bernat, Maria i Gràcia van ser detinguts i portats davant del seu germà, que els ordenà que abandonaren la fe del Crist. Bernat, en mantindre’s fidel a Jesucrist, fou lligat a la soca d’un arbre i  un guàrdia li clavà al front un clau d’amarrar barques. Maria i Gràcia, no volent tampoc renunciar a la fe, foren degollades. Els tres cossos quedaren abandonats a la intempèrie, fins que algunes persones compassives els cobriren de terra. Quan la ciutat va ser conquerida pel rei Jaume I, van ser trobades les tombes dels màrtirs i el Conqueridor va fer construir al lloc del trobament una capella, com ho conta Martí de Viciana: “el rei Jaume manà fundar una capella i posar en sepultura els tres cossos”.  Va ser el 23 de juliol de 1599, quan els trinitaris que custodiaven la capella dels sants, trobaren amb una fossa quadrada, els cossos dels tres sants màrtirs. Posteriorment, en un informe de 1604, el capellà d’Alzira Lluís Loguín, i els alzirencs Francesc Rodilla, Vicent Baesa i Miquel Florià, d’acord amb la tradició local, declararen que pel miracle d’unes llums que baixaven del cel, es trobaren els cossos dels màrtirs. Per això  el Comú de la Ciutat el  19 de juliol de 1643, per acord general acceptà el patronatge de sant Bernat, santa Maria i santa Gràcia sobre la vila. També Carlet, quan al segle XVII obtingué unes relíquies dels seus màrtirs, expressà amb alegria la seua devoció, construint una ermita  en honor dels seus fills. Uns anys abans, el 2 de setembre de 1603, l’Abat Simó Trilla portà a Poblet des d’Alzira, unes relíquies dels sants màrtirs.

Que per ells aconseguim la gràcia i la glòria, tal com canta una de les estrofes dels Goigs del segle XV en honor dels tres germans màrtirs: “puix per a remey del món/ lo gran Déu vos ha enviat,/ alcançau-nos gràcia y glòria,/ Bernat benaventurat” . 

PD: La imatge és del monument als tres sants a l'eixample de Tulell a  Alzira (http://www.bing.com/images/search?q=Bernat+Maria+i+Gr%C3%A0cia&FORM=HDRSC2#view=detail&id=870696485CBBD3B2C98F851FC5913570B3A5B370&selectedIndex=0)