“Los miembros del Gobierno están mal pagados” (EL PAÍS)

Així ho deia recentment el Sr. Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés! Només li faltava dir: i el preu dels nostres dinars al restaurant del Congrés, són massa cars! Però com són capaços de burlar-se de tanta gent com està patint!

Fani Roig, secretària general de Càritas-València, fa uns dies denunciava el “desmantellament dels serveis socials”. I mentre milers d’estudiants abandonen la carrera per no poder pagar les tasses, el Sr. Alonso creu que “los miembros del Gobierno están mal pagados”.

Com són capaços (El País 14 de juny) el President de la Generalitat i els seus Consellers, de gastar-se 40 milions d’euros a l’any en la Fórmula 1, mentre les ONG denuncien que al País Valencià es vulneren els drets bàsics dels més desfavorits?

Col·legis amb deficiències estructurals, persones que van a menjar a la Casa de Caritat, a la Creu Roja o als Bancs d’Aliments, aules prefabricades deteriorades, 800 centres de Salut que tancaran per les vesprades, problemes als conservatoris, impagament a les farmàcies, a les Universitats, als dependents.... i ara resulta que “los miembros del Gobierno están mal pagados”. Com poden riure’s impunement de tanta gent que pateix? Com poden insultar amb la seua prepotència, milers i milers de persones que no poden arribar a final de mes, no amb el sou de “los miembros del Gobierno”, sinó amb una pensió de misèria?

Cada vegada, el Govern de la Generalitat i el del Sr. Rajoy s’assemblen més al ric de l’Evangeli “que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament” (Lc 16: 19-31), mentre menyspreava el pobre Llàtzer, cobert de nafres, que només podia “saciar-se del que queia de la taula del ric”. I ells, insensibles al dolor dels qui no tenen pa a taula, només es preocupen del seu sou, ja que “están mal pagados”.

Com m’agradaria que els ministres i els Consellers passaren un mes, amb el sou d’un jove que no té treball i que veu com s’acaba el subsidi d’atur. O que anaren a dinar a la Casa de Caritat, en compte del restaurant del Congrés. O que passaren un mes amb la pensió d’un ancià, que s’ha de fer càrrec de mantindre els fills que no tenen faena. O amb els diners (la misèria de diners!) d’un malalt dependent!

Antonio Casanova, president de la Casa de Caritat de València, deia fa uns dies que no veu cap “llum al final del túnel, ni indicis de recuperació econòmica” i per això demanava “un conclave a pa i aigua per als polítics”, perquè puguen trobar solucions a l’atur. Però ells estan preocupats pel seu sou. Com poden ser tan indecents?

Els membres del Govern Central i els de la Generalitat, em recorden els fariseus “que eren amants del diner”, i que es mofaven de Jesús quan els deia: “Vosaltres sou els qui vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors; perquè allò que és excel·lent entre els hòmens, és detestable als ulls de Déu” (Lc 16:14-15)  

Amb tantes persones que estan vivint al llindar de la pobresa, i el Sr. Alonso només es lamenta pel fet que “los miembros del Gobierno están mal pagados”. Quina immoralitat!!