El 18 de juliol de 1913, hui fa 100 anys, va ser nomenat bisbe de Sogorb el P. Lluís Amigó i Ferrer, frare caputxí i fundador de les Religiosos Amigonians i de les Terciaries Caputxines.
Amigó (de nom Josep Mª) va nàixer a Massamagrell el 17 d´octubre de 1854 i va estudiar com a alumne extern al Seminari Conciliar de València. Durant el seus estudis, va fer un voluntariat en hospitals i llars de famílies necessitades. Afiliat a associacions catòliques, va promoure l´ajuda als marginats i també als presos.
El 1874 se´n va anar al convent caputxí de Baiona i el 12 d´abril d´aquell mateix any va vestir l´hàbit franciscà. Tres anys més tard, fra Lluís va anar a Antequera, com un dels primers religiosos que arribaven a Espanya després de 40 anys d´exclaustració. D´Antequera passà al convent de Montehano, a Cantàbria. El 29 de març de 1879 va ser ordenat prevere, exercint el seu ministeri pastoral en la presó del Dueso, on s´escandalitzà de la situació en què vivien els presos jóvens. El 1881, el P. Lluís Amigó va promoure el Tercer Orde Franciscà Seglar, en terres valencianes.
El 1885, al santuari de la Mare de Déu de Montiel, a Benaguasil, fundà la Congregació de Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i el 1889, els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.
Va ser frare guardià del convent de la Magdalena de Massamagrell i després passà al convent d´Oriola, fins que el 18 d´abril de 1907 va ser nomenat Administrador Apostòlic de la diòcesi de Solsona.
Finalment, hui fa 100 anys, va ser designat bisbe de Sogorb. Morí a Godella l´1 d´octubre de 1934.
Els religiosos Amigonians fundats pel Lluís Amigó, i que continuen hui en dia l´obra d´aquest bisbe de Sogorb, són testimonis de l´amor del Crist enmig del món dels jóvens amb problemes afectius, familiars i socials. Pel que fa a les Germanes Caputxines, presents a Altura, Sogorb i Nules, són religioses que viuen en comunitats menudes, a l´estil de Jesús de Natzaret.
El ministeri episcopal del bisbe Lluís Amigó a Sogorb, es va caracteritzar per la seua acció social a favor dels desvalguts, així com per l´organització i l´atenció a les parròquies del bisbat i al santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa. Va recuperar l´església dels dominics de Sogorb i traslladà les restes de fra Bonifaci Ferrer, prior de la cartoixa de Vall de Crist a la Cova Santa. Es va preocupar també dels béns culturals de la diòcesi, restablint la plaça de canonge arxiver i creant el Museu Diocesà. Igualment impulsà diversos moviment juvenils.
Hui que fa 100 anys que va ser nomenat bisbe de Sogorb el P. Lluís Amigó, és un dia d´acció de gràcies a Déu, pel do del bisbe Amigó per a la diòcesi de Sogorb. I també pel seu testimoniatge, per la seua sol·licitud pastoral i per la seua santedat de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada