Enemics de la justícia que accepteu suborn (SAÓ, JUNY 2013)

“Enemics de la justícia que accepteu suborn”

És així com el profeta Amós defineix els qui s’aprofiten dels pobres amb trampes i mentides. Amós escriu: “vendrem el gra amb mesures més menudes i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tindre un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre” (Am 8:4-6)

Aquest text del profeta Amós, és ben actual. Enmig de la crisi econòmica que patim, a cada cantó trobem els pobres, els desvalguts i la gent necessitada. I al costat dels dèbils del nostre món (com al temps d’Amós) trobem els qui fan trampes i els qui s’aprofiten dels qui viuen en dificultats. Per això trobem també nombrosos Llatzers (Lc 16:19-30) xafats pels nous “fariseus amants del diner”, que ara, com fa dos mil anys, també sentiran de Jesús: “Vosaltres sou els qui vos feu passar per justos davant de la gent, però Déu coneix els vostres cors” (Lc16:15)

Per explicar la crisis actual, s’ha dit que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats reals (no tots, evidentment!) i que aquesta crisi (provocada, no cal oblidar-ho per l’afany desmesurat de riquesa!) ha de ser una lliçó que ens ha d’ensenyar a  viure d’una altra manera!

És veritat també que l’efecte devastador per aconseguir més diners i al preu que siga, ha provocat l’enduriment del cor i la insensibilitat davant els problemes de la gent més necessitada. Hem vist abusos que ningú no ha denunciat, persones amb pagues escandaloses, contractació en diner negre, fiscalitats falses, sobresous que es negaven i que ara, els propis “ensobrats” han reconegut que eren autèntics.

La crisi econòmica que patim, ¿no és també una crisi ètica, com ho era al temps del profeta Amós? I com sempre, la crisi la paguen els més dèbils, els qui no tenen faena, les dones, els jóvens, els pensionistes, els immigrants.

El luxe ¿no és un abús intolerable com en el cas que ens presenta el llibre d’Amós o com en Llàtzer, malalt i sense protecció, que només podia menjar les engrunes que queien de la taula del ric? (Lc 16:19) 

Els pobres de la nostra societat ho són, certament, per una crisi que és fruit d’una economia sense principis. I per això, també avui cal que l’Església continue denunciant profèticament, els qui oprimeixen els desvalguts o els qui fan trampes financeres. I els qui per enriquir-se, aixafen els pobres. Per això el 16 de maig, el papa Francesc criticava el “fetitxisme dels diners” i “la tirania invisible dels mercats”, exigint “una reforma financera ètica, per fer possible una reforma econòmica saludable per a tothom”.

En prendre decisions, cal que no xafem els més dèbils de la nostra societat, sinó tot al contrari: cal una protecció i una ajuda a aquells que més ho necessiten. O ¿no ressonen en el nostre cor aquelles paraules de Jesús: “Quan jo tenia fam em donàreu menjar,  quan era foraster em vau acollir, quan em veiéreu despullat em vau vestir”?  (Mt 25:35) ¿No ressonen també en els nostres cors aquelles paraules del bisbe Hélder Câmara, “els crits dels oprimits és la veu de Déu”?

L’escriptora Susanna Tamaro escrivia recentment: “En la nostra societat hi ha una falta de valors i d’espiritualitat. Perquè la crisi que vivim, no és només una crisi econòmica. És també una crisi ètica. Per això, és més important l’educació d’un jove, que comprar l’últim model de mòbil”.

Amb tot, la nostra societat prefereix els diners (i els diners fàcils!) als valors. I ara, com a solució de tots els mals, els poders fàctics, l’anomenada dictadura financera, parla de rescatar bancs. Per què per solucionar aquesta situació de pobresa, en compte de rescatar bancs,  no rescatem persones, com han proposat alguns polítics valencians? Per què els diners públics no van a fomentar l’ocupació i a pal·liar els sofriment de tanta gent que viu al llindar de la pobresa, per manca de feina?

Els cristians hem de tindre ben present en la nostra manera de viure, aquelles paraules de Jesús: “estima els altres com a tu mateix” (Mt 22:39) 

És aquesta experiència de l’amor, que ha d’ajudar-nos a vore en l’altre el rostre de Déu. I a reproduir en l’altre el manament de l’amor. Així rescatarem persones. Així ajudarem aquells persones que es troben abatudes per la crisis econòmica. Per  una crisi de valors i de solidaritat! 

A propòsit d’Eurovegas (és un valor i un model les ludopaties?) el P. Abat Josep Mª Soler reivindicava “una nova cultura fonamentada en un humanisme, que torne a donar a la societat els valors que han sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica”.

Com deia el P. Abat Josep Mª, la crisi de valors, és el resultat d’haver prescindit dels principis ètics “que han sustentat el pensament Occidental, nodrit per la tradició cristiana”. D’ací naix la desconfiança en els polítics i en els mercats financers, “pels abusos d’uns i la gestió molt qüestionada d’altres”. Per això mateix, la crisi de valors propicia una economia gestionada com “un canibalisme d’egoismes i d’interessos”. Com en el temps d’Amós!!