dilluns, 29 de juliol del 2013

DIUMENGE XVII DURANT L’ANY – C (HOMILIA)


 Preguem el nostre Pare, no un Déu còsmic. I cal fer-ho sense enemics al cor”. Amb aquestes paraules, germanes i germans, el papa Francesc ens invitava, ara fa un mes, a adreçar-nos amb confiança al nostre Pare del cel. És el que Jesús ens ensenya avui en l’Evangeli que ha estat proclamat: “Quan pregueu digueu: Pare”. (Lc 11:1-13)

Segurament que els deixebles estimaven d’una manera particular, aquestes paraules que Jesús els ensenyà, davant la petició que li havien fet, d’aprendre una pregària.  

El primer que cal destacar d’aquest text evangèlic, és el fet que Jesús ens ensenya a adreçar-nos a Déu, amb una actitud filial, com el fill que s’adreça al pare.

De fet. els cristians som els únics creients que preguem el Pare. Totes les altres religions s’adrecen a Déu com el Totpoderós, el qui està més enllà dels cels, el qui està a les altures, l’Omnipotent....Però és amb Jesús, que nosaltres podem adreçar-nos a Déu amb confiança. Perquè el nostre Déu és Pare. Pare de Jesús i per això mateix, Pare nostre. Pare de consol, de tendresa, d’esperança, de joia!

D’aquí que la paternitat de Déu, ha de fer néixer en nosaltres, necessàriament, la fraternitat. Perquè és impossible adreçar-nos a un mateix Pare, sense reconèixer-nos germans els uns dels altres. Per això el papa Francesc deia: “Però quin Pare? Pare meu? No! Pare nostre. Perquè és Pare de tots”. I per això, “si jo no estic en pau amb els meus germans, no li puc dir pas “Pare” a Ell”. És així com la paternitat, el fet d’invocar Déu com a Pare, fa néixer la fraternitat de tots nosaltres, com a fills d’un mateix Pare!

Jesús, a l’Evangeli d’avui, ressalta pel que fa a la pregària, el fet d’adreçar-nos a Déu com a Pare, amb una actitud filial. Aquesta és la clau de la pregària i “sense dir-la, sense aquesta paraula, no podem pregar”, deia el papa.

I a qui preguem? A un Déu còsmic?, ens diu el papa. No!! El papa Francesc ens recordava el Parenostre: “Tu has de pregar el Pare. Tu has de pregar qui t’ha generat, qui t’ha donat la vida. Ell és també qui t’acompanya en el teu camí: coneix tota la teva vida. Tot: el que és bo i el que no és tan bo”. Per això, continuava el papa Francesc, “Si no comencem la pregària amb aquesta paraula, no pronunciada amb ells llavis, sinó amb el cor, no podem pregar en cristià”.

Jesús en la pregària del Pare nostre ens encoratja a construir el Regne i a obrir-nos, amb docilitat, a la voluntat de Déu. La paternitat de Déu, de la qual neix la fraternitat de tots els homes, ens porta amb el Parenostre, a compartir el pa de cada dia en aquest temps de dificultats econòmiques per a tants germans nostres.

Potser la part més difícil del Parenostre és quan ens compromet al perdó: a perdonar els altres i a demanar perdó a Déu i als germans. El papa deia: “No podem pas pregar amb enemics al cor”. Perquè, ¿com podem adreçar-nos a Déu, sense sentir-nos germans els uns dels altres? Per això, no podem dir Pare, si no som capaços de viure el perdó i per tant, de reconèixer-nos germans.

Jesús que ens ha promès l’Esperit, diu el papa, “ens ensenya des del cor, com hem de dir Pare i com hem de dir nostre”.

Germanes i germans, el Parenostre que avui preguem amb Jesús, ens ha d’ajudar a descobrir Déu com a Pare. Un Pare que és font de vida, creador de llibertat, eliminador de pors. El Parenostre ens ha d’encoratjar també a construir el Regne en el servei per amor i per fer possible una humanització de l’economia. El Parenostre ens ha d’ajudar a dignificar l’ésser humà i a no reduir el compromís de les dones en les comunitats cristianes, sinó a promoure la seva participació. Perquè com ha dit el papa Francesc, “Si l’Església perd les dones, s’exposa a l’esterilitat”.  El Parenostre ens ha de fer testimonis d’un Regne present ja enmig nostre, en el qual, com a germans, hem de saber compartir el pa de cada dia i alhora, allunyar la discòrdia i l’odi, que nodreixen enveges i divisions. El Parenostre, germanes i germans, ens ha d’ensenyar a perdonar com Déu ens perdona i a estimar com Déu ens estima.

Que el Parenostre que preguem amb Jesús, ens guardi del mal i de fer-ne i ens obri a la solidaritat i a la fraternitat, per tal de construir un món més humà.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT