L'advocació a la Mare de Déu del Carme, tan venerada als pobles de la costa, prové de la Bíblia. Concretament té el seu origen a una muntanya de Palestina: el Carmel.
La Sagrada Escriptura ens parla dels profetes Elies i Eliseu, que adoraven Déu al Carmel. Amb el temps, el cristianisme va considerar aquests profetes, com els prototips dels ermitans i dels monjos. Per això, a partir del segle IV, molts cristians elegiren la muntanya del Carmel, com un lloc per fer vida eremítica.
El primer llibre dels Reis ens parla d'Elies que, en un temps de sequera, pujà al cim del Carmel, des d'on divisà un núvol menut, que portà una pluja abundant (1R18: 42-45). La tradició carmelitana va vore prefigurada la Mare de Déu en aquest núvol, del qual naixeria (plouria) el Salvador.
Va ser a finals del segle XII, en acabar la tercera croada, quan uns hòmens, croats o devots, pelegrins de Terra Santa, decidiren fer-se ermitans en el Mont Carmel, establint-se a una vall, a la vora de la «font d'Elies». Aquests ermitans, anomenats llatins (per diferenciar-los dels bizantins) escolliren la Mare de Déu com a patrona i construïren la primera església dedicada a Maria del Mont Carmel.
L'expressió Carmel significa jardí, en hebreu i en àrab, i en llatí, poesia. Per això la Bíblia recalca la bellesa de la muntanya del Carmel. Amb tot, per a la tradició carmelitana, la bellesa per excel·lència del Carmel, és Santa Maria.
L'element més significatiu de la devoció de la Mare de Déu del Carme és l'escapulari, que originàriament era una peça de roba per protegir l'hàbit dels monjos. Va ser al segle XIV, quan l'escapulari del Carme passà a tindre una connotació mariana, degut a una llegendària aparició i entrega de l'escapulari de la Mare de Déu, al carmelita anglès Simó Stock, el 16 de juliol de 1251. Aquest escapulari del Carme va ser acceptat ràpidament per la pietat popular, que veia en ell la protecció de Maria sobre els seus fills.
D'una manera particular, la Mare de Déu del Carme és venerada pels frares i per les monges carmelites, presents a Puçol, València, Borriana, Benicàssim, el Desert de les Palmes, les Alqueries, Villar del Arzobispo, Godelleta i Serra, que aclamen Santa Maria com a Patrona, Mare, Germana i Bellesa del Carmel.
La Mare de Déu del Carme també és la patrona de L'Eliana. I també a Vinaròs, Oliva, Gandia,Xeraco o Borriana, la gent de la mar venera amb devoció la Mare de Déu del Carme, degut a que en l'edat Mitjana es creia que «Maria», significava «estrela del mar» (stella maris) segons escrivia l'abat Sant Bernat.
En un temps de crisi, és bonic el gest de mossèn Antonio Losas, capellà del Port de Borriana, que ha demanat que l'ofrena que es fa al Carme, no siga amb flors, sinó amb aliments per a les persones necessitades.
Que la Mare de Déu del Carme siga la protecció dels hòmens i de les dones de la mar, dels ciutadans de L'Eliana i del barri del Carme de València i estrela brillant en les nostres nits.
PD: La imatge és presa de: http://flickeflu.com/groups/732624@N21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada