Una de les
devocions més populars al món agrari valencià, és la dels Sants Abdon i Senén,
“advocats dels llauradors contra la pedra
i la tempestat”, com escrigué Joan Baptista Anyes, humanista valencià del
segle XVI. Aquests màrtirs del segle III, estan ben documentats als calendaris
i martirologis de l’Església antiga, que fa la seua festa el 30 de juliol.
El document més
antic que ens parla dels Sants Abdon i Senén, és la Depositio Martyrum
La narració del
martiri de sant Abdon i sant Senén, un text del segle IV, serveix d’introducció
a la de Sant Llorenç. Aquesta narració, anomenada Passió Antiga, és esmentada ja per Sant Ambròs i on trobem la breu
narració dels nostres sants. A finals del segle Vè o principis del VIè, es va
redactar una nova versió ampliada de la Passió
Antiga. I al segle XIII, Jaume de Varazze, recullí (fidel
a les altres narracions) a la seua Llegenda
Daurada, la història dels dos sants. Tot i que escrita en llatí sobre el 1260,
l’obra de Varazze aviat va ser traduïda a la nostra llengua.
Abdon i Senén eren
dos germans cristians de la noblesa persa, que atenien amb sol·licitud els
cristians perseguits i donaven sepultura als que havien estat martiritzats. De
Pèrsia, els dos jóvens van ser deportats a Roma. No volent abjurar de la fe,
van ser encadenats, empresonats i condemnats a les feres, durant la persecució
de Valerià. Com que a l’arena del circ les bèsties no els feren res, van ser
decapitats pels gladiadors. Abandonats els seus cossos a la intempèrie, el
diaca Quirí recollí les seues restes, que foren dipositades en una arca de plom
i enterrades al jardí de sa casa. Més tard, els cossos van ser traslladats al
cementeri de Poncià.
La versió més culta
de la Passió i
del trasllat de les relíquies a Arles, la va publicar Joan Baptista Anyes
(1480-1553) teòleg valencià, vinculat a la casa dels Comtes d’Oliva i impulsor
de la renovació espiritual a la
València dels segle XVI.
El culte als dos
màrtirs d’origen oriental, es va expandir des de Roma a Europa, gràcies
sobretot al papa Gregori VIIè. La devoció als Sants Abdon i Senén oferia un
missatge clar: laics i nobles, els dos germans eren un model de sol·licitud, ja
que van auxiliar els cristians perseguits i van destacar per les seues obres de
misericòrdia. Per això l’Església els aclamava amb aquests Goigs del segle
XVIII: “Germans Abdon i Senén,/ màrtirs
de Déu molt amats,/ supliquem-vos humilment:/ sigueu nostres advocats”.
L’expansió del
Císter a la nostra terra va popularitzar el culte als sants, patrons de Sagunt,
Sueca, Torrent, la Jana ,
Simat de la Valldigna
i Fuenterrobles, amb ermites a Algemesí, Gestalgar i Cullera. Els fan festa també
a la Pobla del
Duc, la Vilavella ,
Almoines, Benicarló, l’Alqueria de la Comtessa o Genovés.
PD: Les imatges són de l'ermita dels Sants de la Pedra a l'Alqueria de la Comtessa i dels Sants Abdó i Senent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada