dimecres, 31 de juliol del 2013

Els sants Abdon i Senén (LEVANTE-EMV, 30/07/2013)



Una de les devocions més populars al món agrari valencià, és la dels Sants Abdon i Senén, “advocats dels llauradors contra la pedra i la tempestat”, com escrigué Joan Baptista Anyes, humanista valencià del segle XVI. Aquests màrtirs del segle III, estan ben documentats als calendaris i martirologis de l’Església antiga, que fa la seua festa el 30 de juliol.

El document més antic que ens parla dels Sants Abdon i Senén, és la Depositio Martyrum, del Cronògraf de Filòcal, redactat el 354. Aquesta Depositio indica el dia del martiri i el sepulcre on hi havia les relíquies dels sants, per certificar així l’existència i l’autenticitat dels sants esmentats.

La narració del martiri de sant Abdon i sant Senén, un text del segle IV, serveix d’introducció a la de Sant Llorenç. Aquesta narració, anomenada Passió Antiga, és esmentada ja per Sant Ambròs i on trobem la breu narració dels nostres sants. A finals del segle Vè o principis del VIè, es va redactar una nova versió ampliada de la Passió Antiga. I al segle XIII, Jaume de Varazze, recullí (fidel a les altres narracions) a la seua Llegenda Daurada, la història dels dos sants. Tot i que escrita en llatí sobre el 1260, l’obra de Varazze aviat va ser traduïda a la nostra llengua.

Abdon i Senén eren dos germans cristians de la noblesa persa, que atenien amb sol·licitud els cristians perseguits i donaven sepultura als que havien estat martiritzats. De Pèrsia, els dos jóvens van ser deportats a Roma. No volent abjurar de la fe, van ser encadenats, empresonats i condemnats a les feres, durant la persecució de Valerià. Com que a l’arena del circ les bèsties no els feren res, van ser decapitats pels gladiadors. Abandonats els seus cossos a la intempèrie, el diaca Quirí recollí les seues restes, que foren dipositades en una arca de plom i enterrades al jardí de sa casa. Més tard, els cossos van ser traslladats al cementeri de Poncià.   

La versió més culta de la Passió i del trasllat de les relíquies a Arles, la va publicar Joan Baptista Anyes (1480-1553) teòleg valencià, vinculat a la casa dels Comtes d’Oliva i impulsor de la renovació espiritual a la València dels segle XVI.

El culte als dos màrtirs d’origen oriental, es va expandir des de Roma a Europa, gràcies sobretot al papa Gregori VIIè. La devoció als Sants Abdon i Senén oferia un missatge clar: laics i nobles, els dos germans eren un model de sol·licitud, ja que van auxiliar els cristians perseguits i van destacar per les seues obres de misericòrdia. Per això l’Església els aclamava amb aquests Goigs del segle XVIII: “Germans Abdon i Senén,/ màrtirs de Déu molt amats,/ supliquem-vos humilment:/ sigueu nostres advocats”.


L’expansió del Císter a la nostra terra va popularitzar el culte als sants, patrons de Sagunt, Sueca, Torrent, la Jana, Simat de la Valldigna i Fuenterrobles, amb ermites a Algemesí, Gestalgar i Cullera. Els fan festa també a la Pobla del Duc, la Vilavella, Almoines, Benicarló, l’Alqueria de la Comtessa o Genovés. 

PD: Les imatges són de l'ermita dels Sants de la Pedra a l'Alqueria de la Comtessa i dels Sants Abdó i Senent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT