.jpg)
El viatge del papa
Francesc al Brasil en la Jornada Mundialla Joventut ,
ens ha omplert d’esperança i d’alegria! Les seues paraules denunciant “estructures caduques” i demanant “una renovació de l’Església, amb diàleg amb
el món”, amb un treball “més pastoral
que administratiu”, obrin un camí de renovació, d’aggiornamento.
Quan el papa demana
als bisbes que siguen “pastors, propers a
la gent, germans, pacients i misericordiosos”, i quan denuncia aquells que
volen una Església basada “només en la
disciplina i la seguretat doctrinal”, està exigint un retorn a les fonts
del cristianisme: a l’Evangeli!
Quan el papa vol “bisbes que estimen la pobresa, que no siguen
ambiciosos i que no tinguen psicologia de prínceps”, està demanant que retornem
tots a la senzillesa de les benaurances, per tal de fer possible una Església
pobra, humil, més servicial, més lliure i menys clerical, ja que “el clericalisme és també una temptació
actual”!
Amb el papa
Francesc Déu ens ha donat un profeta! Un papa amb vocació reformista, que parla
amb naturalitat, que ix a trobar la gent, que trenca el protocol i que, sense
cap complex, saluda amb un bes la presidenta argentina i la brasilera.
Déu ens ha donat un
pastor que, amb valentia denuncia les injustícies d’un món opulent i ens anima
a anar a la perifèria! I per això ha defensat en la seua visita a les “faveles”, una Església compromesa amb
els pobres i marginats. Una Església que ha d’eixir al carrer i que “ha de canviar” i en la qual, no s’ha de
reduir el compromís de les dones, sinó que l’hem de promoure més, ja que sense
elles, “l’Església s’exposa a
l’esterilitat”.
En reivindicar el
papa el “sentit ètic” i el “diàleg constructiu” en la política, així
com “la laïcitat de l’Estat”, ens està
demanant una nova manera de governar, que excloga “l’egoisme i la corrupció dels governants”, per fer possible “la rehabilitació de la política”. El
papa també exigeix una “visió humanista
de l’economia i una política que eradique la pobresa”, per tal de construir
un món més humà. Perquè, “ningú pot restar indiferent davant les
desigualtats que hi ha al món”.
L’Església en els
últims anys s’ha mostrat massa allunyada de les necessitats dels hòmens, massa
freda, massa autoreferencial, presonera del seu propi llenguatge rígid.
Per això el papa
ens demana que siguem “constructors del
futur” i que no ens desanimem mai, ni deixem “que l’esperança s’apague”, ja que “la realitat pot canviar”.
En el seu servei
episcopal com a bisbe de Roma, el papa ens demana anar a servir “sense por”, per fer realitat una nova
primavera en la nostra Església. Una Església que siga “Esposa, Mare, Servidora, capaç d’ afavorir la fe, no de controlar-la”!!
Una Església que no tinga por “a entrar
en la nit dels qui se n’han anat” i d’escoltar-los i acollir-los amb amor,
sense males cares, sense condemnes!
El papa ens demana
també abandonar la mundanitat, la comoditat i el clericalisme. Així deixarem
d’estar tancats en nosaltres mateixos i ens obrirem a les necessitats de la
gent, per tal de fer realitat una Església acollidora que escolte abans de
parlar, que perdone, sense condemnar, que siga font d’alegria i de pau.
Tots som
responsables de fer créixer aquesta primavera del papa Francesc, per fer
possible una Església fidel a Jesús i oberta als hòmens i a les dones del
nostre món.
PD: La imatge és del papa Francesc (ACIPRENSA.COM)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada