Cada 10 de juliol, són
molts els pobles que celebren la festa de Sant Cristòfol, patró d’Alboraia i de
Castelló de la Plana. També
El nom de Cristòfor
(del grec Khristóforos) vol dir
portador de Crist i el text més conegut on es narra el seu martiri és del segle
VIII. Amb tot, una inscripció del 452 trobada a Nicomèdia, ja fa menció d’una
basílica de Bitínia dedicada a aquest sant de l’Orient Cristià. Per la seua
part, el papa Sant Gregori el Gran, el 598
esmenta un monestir de Sicília dedicat a aquest màrtir.
Cristòfor,
originari de Lícia, era venerat per l’església visigòtica a la península
Ibèrica abans de la invasió dels àrabs, amb una basílica i un monestir a Córdova
i a l’edat mitjana s’edificaren en el seu honor, diverses esglésies i monestirs.
A l’Occident, l’anomenada
Llegenda Daurada va popularitzar molt
la història de Cristòfol. Segons aquest text, el nostre sant era un gegant de
proporcions enormes i amb un gran desig de buscar Déu. Va ser un ermità qui li
digué que per vore Déu, ajudara els caminants a passar un riu fondo i així Déu li
manifestaria el seu agraïment. Cristòfol, instal·lat a la vora de l’aigua i amb
un tronc d’un arbre que li feia de gaiato, ajudava els hòmens a travessar el
riu. Una nit, mentre dormia sentí una veu d’un xiquet que volia passar d’un
costat a l’altre. Cristòfol se’l carregà al be i notà que aquell infant pesava molt
més del que hauria de pesar per a la seua edat. Segons la llegenda, el xiquet
era Jesucrist, que agraïa el servei que Cristòfol feia transportant els
viatgers d’una part a l’altra del riu. El Crist encara li digué: planta eixe tronc i demà el trobaràs convertit
en un gran arbre carregat de fruits, cosa que succeí, apareixent una gran
palmera plena de dàtils. Una versió d’aquesta llegenda diu que va ser Jesús
mateix qui batejà Cristòfol. Però una altra versió ens diu que va ser l’ermità
qui el batejà. Siga com siga, una volta ja fou cristià, Cristòfol anà a Lícia a
predicar l’Evangeli i on va ser martiritzat.
La festa de Sant
Cristòfol a València té una especial significació al monestir de monges canongesses,
amb l’ofrena de les canyes per part dels xiquets, una tradició que ve del segle
XIV. El 1391, uns jueus trobaren baix del paviment de la sinagoga que existia
al carrer de la Mar ,
una imatge de Sant Cristòfol, i van ser els xiquets, amb canyes, que van exigir
als jueus la imatge. Aquest fet prodigiós va fer que aquells jueus es
convertiren al cristianisme. Posteriorment, a principis del segle XV, les
monges fundaren el monestir al carrer de la Mar , al mateix lloc on va ser trobada la imatge
de Sant Cristòfol.
Que com Cristòfol,
siguem tots portadors de Crist.
PD: La imatge és de l'Ermita de Sant Cristòfol de Sant Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada