divendres, 25 de juliol del 2014

Sant Joaquim (LEVANTE-EMV, 26/07/2014)


A les genealogies de l'Evangeli de Sant Mateu (1:1-16) i de Sant Lluc(3:23-38) no hi ha cap referència a Sant Joaquim, que la tradició catòlica i ortodoxa ha assignat com a pare de la Mare de Déu. I és que les genealogies, només al·ludien a la família de l'home. Per això en el cas de Jesús, tant Sant Mateu com Sant Lluc, no ens diuen res de la línia materna, sinó que només ens donen la línia genealògica corresponent a Sant Josep, que era de la casa de David.

Amb tot, Sant Joaquim i la seua esposa, Santa Anna, ja des d'antic, tant en mosaics bizantins al Mont Athos, com en pintures de l'escola valenciana o castellana, apareixen com els pares de Maria i per tant, els iaios de Jesús. 



Va ser una tradició sobre Sant Joaquim, recollida a l'Edat Mitjana per Jacob de Voràgine Vicent de Beauvais, que es va estendre a Occident, tot i que ja al segle VI havia estat acceptada per l'Església Oriental.

Els escrits apòcrif fan nàixer Joaquim a Sèforis, una ciutat menuda de Galilea. Però d'altres situen el seu naixement a Natzaret. Segons el Protoevangeli de Jaume, un text del segle II, Joaquim es va casar amb Anna i s'establiren a Jerusalem. Alguns documents ens diuen que el matrimoni estava ben situat econòmicament. El problema que hi havia era que no tenien descendència, després d'anys de casats. I a Israel, l'esterilitat era considerada com un càstig de Déu. Per això Joaquim deixà la casa i se n'anà al desert per demanar a Déu, per mitjà de dejunis i de pregària, un fill. Després de 40 dies de dejuni i de pregària, en una aparició, un àngel va dir a Joaquim que Déu li havia escoltat la seua súplica i que la seua dona, Anna, ja havia concebut una xiqueta, que seria santa ja des d'abans del seu naixement. Una xiqueta que posseiria una dignitat superior a tots els éssers humans i que hauria de viure al Temple del Senyor. També Anna va rebre aquest mateix missatge, on l'àngel li anunciava que el seu espòs Joaquim ja tornava a casa. 

Amb el naixement de la menuda, Joaquim va fer una gran festa. i quan Maria tenia tres anys, fou presentada a la casa de Déu: «Si el Senyor la filla vos dava/ ben de grat li retorneu,/ i en ofrena rica i blava/ al Sant Temple la deixeu/ perquè siga flama encesa/ de l'amor i la puresa». 
Amb Santa Anna, Sant Joaquim és el patró de la gent major, la Tercera Edat, els ancians i els jubilats. Per això li canten: «De l'amor sublim foguera/ sou la força que prospera./ Joaquim i Anna fidel/ conduïu-nos cap al cel».

Són diverses les ermites valencianes dedicades a Sant Joaquim, com a Ademús, Puebla de San Miguel i Forcall. Tot i que abans la festa de Sant Joaquim se celebrava el 16 d'agost, en l'actualitat se celebra el 26 de juliol, juntament amb Santa Anna.

Al Racó d'Ademús, Sant Joaquim té dedicada l'església d'Arroyo-Cerezo, una aldea de Castielfabib. 
Sant Joaquim, amb Santa Anna, és invocat com a patró dels iaios i de la gent major, que l'aclamen amb devoció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT