Fill de Zebedeu, Jaume, pescador al llac de Galilea, va ser un dels dotze deixebles. Ell i el seu germà Joan van ser cridats per Jesús, mentre estaven arreglant les xarxes de la barca, al llac (Mt 4:21-22) Els dos germans van rebre el nom de Boanerges, que vol dir fills de tro, per la seua impetuositat.
Jaume va ser testimoni de la predicació del jove rabí, que infongué un nou sentit a la seua vida. Dels dotze apòstols, Jaume, amb Pere i Joan, formaren el grup més reduït que va estar més a prop de Jesús, tant en la resurrecció de la filla de Jaire (Mc 5:37) com en la Transfiguració (Mt 17) i també en l'hort de Getsemaní (Mt 26:37)
L'aprenentatge de Jaume va ser lent i per això, amb el seu germà Joan, va provocar el conflicte més gran que hi hagué entre els deixebles, pel fet de voler ocupar els llocs principals (Mc 10:35-45). Però Jesús els va fer veure als fills de Zebedeu, que el Regne no era de poder ni de domini, sinó de servei i fraternitat.
Els Fets dels Apòstols ens diuen que després de Pentecostès els deixebles es van dispersar per tot el món, per portar la Bona Nova del Regne i que Jaume va ser el primer dels Apòstols que va morir màrtir, per donar testimoni de Jesús: «Per aquell temps, el rei Herodes detingué alguns de l'Església, per fer-los mal. Feu morir Jaume, el germà de Joan, a espasa (Ac 12:1-2)».
Segons la tradició, Sant Jaume va predicar a Espanya sobre l'any 34 . Una vegada mort, els seus deixebles traslladaren les seus restes a Galícia, com canten aquests Goigs antics: «Ab una caxa de pedra/ passaren vostre cos sant,/ de Llevant fins à Ponent/ com la estela clarejant,/ fins à la santa posada,/ y sepulcre glorios/ en lo Cel nos sie guia/ davant Deu tot poderós».
I va ser el 813, quan un ermità va contemplar una pluja d'estreles sobre el lloc on hi havia un sepulcre, que els cristians identificaren com la tomba de l'Apòstol. Aquell Campus stellae (Camp d'estreles) va originar el nom de Compostel·la i les peregrinacions que des de tot Europa, amb els diversos camins (Francès, Portuguès, del Nord, la Via de la Plata) arribaven al sepulcre de Sant Jaume. Els valencians acostumem a anar a Compostel·la, passant per Saragossa i Logronyo.
Sant Jaume se celebra amb gran festa a diversos pobles valencians. A més de la Fira de Sant Jaume a València i a Albaida, aquest apòstol és patró de Castellonet de la Conquesta i d'Alborache i a ell s'han dedicat els temples de Montcada, Almoines, Aiacor (llogaret de Canals) Algemesí, Vila-real, Petrés, Alfarp, Castellonet, el Port de Sagunt, Montaverner i Beniflà. També són diverses les ermites dedicades a Sant Jaume com a Benissa, Bétera, Bocairent, Traiguera i Altea.
Que Sant Jaume ens ajude a portar l'Evangeli a la nostra societat, sobretot a aquells que, com diu el papa Francesc, es troben a les perifèries, i així puguem cantar: «Puix que sempre tan amat/ fóreu Vós del Salvador:/ Sant Jaume, Apòstol Sagrat/ Siau nostre protector».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada