En la situació
actual de crisi econòmica i amb la corrupció política que existeix, l’Església,
ha d’actuar sempre d’una manera apartidista, però no neutral. L’Església ha
d’estar sempre al costat dels pobres i dels marginats i alhora, profèticament, ha
de denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos.
Dic això per la resposta
de l’arquebisbe de València, Carlos Osoro, en la Tribuna
Europa , quan li van preguntar el passat 28 de maig, sobre
la condemna de 8 anys a l’exconseller Rafael Blasco. L’arquebisbe Osoro afirmà
que “La Iglesia
no entra a juzgar”. Amb el President de les Corts Valencianes i d’altres
dirigents populars a l’auditori, l’arquebisbe de València no va voler molestar
el PP. ¿Per què davant l’actitud immoral del PP al País Valencià, els bisbes
valencians no han encapçalat manifestacions de protesta per defendre els
malalts dependents, la llibertat d’expressió o els immigrants?
Molt sovint s’ha
vist la connivència de la jerarquia valenciana amb el partit del Sr. Fabra i
del Sr. Rajoy. Una connivència que, afortunadament, no es dóna a tota
l’Església.
El cardenal
Tarancon afirmava amb un gran realisme: “Una
Església aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors, no
mantindria una actitud radicalment evangèlica, no seguiria el camí de Jesús”.
Pel contrari, i
davant l’abdicació del rei i la voluntat dels ciutadans de poder decidir entre
monarquia i república, l’arquebisbe espanyol de Toledo, Braulio Rodríguez,
amonestava els qui qüestionen el model d’Estat monàrquic, perquè això seria “descoser lo que hemos cosido durante tanto
tiempo”!!
L’Església no pot
ser neutral i amb valentia ha de denunciar tants i tants despropòsits, injustícies
i violacions dels Drets Humans, com ho va
fer l’arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio (l’actua
papa Francesc) que a propòsit de la nova pobresa convidava a indignar-se, pel
fet que ”que el pa i el treball no
arriben a tots”. I encara, Jorge Mario Bergoglio deia també: “Des de fa uns quants anys, l’Argentina viu
una situació de pecat, perquè no es fa càrrec de la gent que no té pa ni
treball”.
Per la seua part, el
bisbe de Donòstia, José Ignacio Munilla, denunciava els “governs que han gastat uns diners que no tenien, endeutant les
administracions i comprometent el futur de les noves generacions”. Per això
el bisbe Munilla tornava a denunciar aquells “bancs que han sustentat els seus escandalosos beneficis sobre una
economia irreal i fictícia, amb sous immorals, blindats per consells
d’administració”. El bisbe Munilla també s’escandalitzava del “xantatge especulador dels qui han fet
fortuna, aprofitant-se de la crisi econòmica”.
I el P. Josep Mª
Soler, Abat de Montserrat, denunciava una economia que funciona “com un interminable canibalisme d’egoismes i
d’interessos”, amb “l’especulació
dels mercats financers” i les seues “repercussions
sobre les famílies i les classes socials més dèbils”.
Hui i sempre,
l’Església, amb valentia, ha d’estar al costat dels indefensos i dels dèbils per
defendre els seus drets i la seua dignitat, ja que els cristians hem d’ajudar “els pobres que reclamen, els desvalguts que
no tenen defensor” (Ps 71) L’Església no pot viure amb por, ni tampoc ha
d’adular els opressors. Al contrari, ha de denunciar l’abús de poder d’aquells
que xafen els pobres.
El cardenal
Tarancon deia també: “L’Església ha de
conrear les exigències de l’amor i de la justícia, encara que això siga
incòmode”!! Però dissortadament, els bisbes valencians , a diferència de
Tarancon, de Bergoglio o dels bisbes catalans, continuen ofrenant “nuevas glorias” al PP!!
I és que, com ha
dit Elie Wiesel, Premi Nobel de la
Pau , “Cal protestar,
perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes”.
Déu no és neutral, ha dit el papa
El papa Francesc,
amb valentia, encara va dir el passat dia 5: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més
fràgils,discriminades y oprimides”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada