Amb una Eucaristia a la catedral d'Oriola, demà dia 6 es clausuraran els actes del 450 aniversari de la creació d'aquest bisbat. Amb l'Eucaristia d'acció de gràcies per aquests 450 anys de fe, els cristians d'aquesta diòcesi agrairan a Déu la creació d'aquesta Església particular, que va tindre el seu origen en la Butla del papa Pius IV, signada el 14 de juliol de 1564.
Com ha recordat el bisbe Jesús Murgui, «al llarg de 450 anys, per gràcia de Déu, hem sembrat la fe en aquesta terra i hem servit amb amor el nostre poble». La celebració de demà servirà també per a recordar i fer «memòria agraïda a aquells que ens han precedit en la fe i en el servei a la nostra Església». És per això que amb un esperit de festa, demà a les 12 del migdia tocaran totes les campanes del bisbat, com a «gest de comunió i signe d'alegria i d'acció de gràcies a Déu per la nostra estimada Església diocesana en el seu aniversari», com a dit el bisbe Jesús.
El bisbe Murgui també ha destacat la importància de «cuidar la nostra consciència de diòcesi». Certament crec que és fonamental cuidar la consciència de diòcesi en aquest bisbat, que des del 8 de març de 1964, i per voluntat del papa Sant Joan XXIII, ha incorporat altres zones d'aquesta bonica terra, que va de la mar a la muntanya.
El bisbat d'Oriola-Alacant, un bisbat valencià, per «cuidar la consciència de diòcesi», hauria de fer present la llengua de Sant Vicent Ferrer i de sor Isabel de Villena, a la litúrgia, al seminari, als llibres de baptisme, a la catequesi i a les publicacions del bisbat, per així, realment, encarnar-se en la cultura i en la llengua dels valencians. Quan ara fa 40 anys s'aprovà el Llibre del Poble de Déu, es presentava una obra «amb aprovació eclesiàstica dels Bisbes del País Valencià», ja que aquest missal era una «edició declarada apta per als actes litúrgics, fins a la publicació de les edicions cultuals valencianes».
Aquests textos litúrgics, preparats «per la Comissió interprovincial», van ser aprovats pels bisbes, i «confirmats per la Congregació per al Culte Diví». I per això, el 9 d'octubre de 1974, el bisbe d'Oriola-Alacant, Pau Barrachina, amb els altres bisbes valencians, firmava l'aprovació del Llibre del Poble de Déu. Per què no s'utilitza aquest missal festiu a les parròquies valencianoparlants del bisbat? Quantes misses es fan en valencià? Per què el bisbat d'Oriola-Alacant no recolza la llengua del nostre Poble?
Com que per internet solc llegir la revista del bisbat, Notícias Diocesanas, també em sorprèn que el valencià estiga totalment absent d'aquesta publicació, que margina d'aquesta manera, la llengua d'Elx, La Vila Joiosa, Monòver, Crevillent, Xixona o Sant Joan d'Alacant.
L'Església d'Oriola-Alacant, perquè realment tinga consciència de diòcesi, ha de fer present en el bisbat, la llengua del Misteri d'Elx en l'Eucaristia, els sagraments o l'ensenyament dels seminaristes.
Com ha dit el bisbe Jesús, hem d'agrair a Déu aquests 450 anys de fe en aquesta terra. I alhora, hem de recordar «aquells que com a instruments de Déu, varen edificar la nostra comunitat diocesana».
En ple segle XXI, i com a fruit d'aquest aniversari, l'Església d'Oriola-Alacant ha de ser una Església arrelada a la terra, que fidel al passat, tinga la força per obrir camins de futur. Com ha dit el pareJosep Mª Soler, «l'hora present de l'Església i de la societat, té necessitat de testimonis, d'hòmens i de dones que visquen l'Evangeli. L'hora present demana que intentem ensenyar l'art de la felicitat que no enganya, i que és la de l'Evangeli». Eixe és el repte d'aquesta Església que ara compleix 450 anys de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada