La tirania dels mercats i el món obrer (SAÓ, JULIOL-AGOST, 2014)

El passat 1 de maig, la Joventut Obrera Cristiana i la Germandat Obrera d’Acció Catòlica, oferiren, amb motiu del dia internacional del treball, el document, “La tirania dels mercats davant la vida del món obrer”.

El document de la JOC i de la GOAC fa memòria dels “treballadors que han sofert i continuen sofrint condicions precàries i insegures de treball”, que “els ha portat a perdre la salut i fins i tot la vida”. El text també recorda els “treballadors explotats per la usura dels empresaris o de grups multinacionals o financers que especulen i no dubten en posar com a centre de l’activitat econòmica, el benefici i els diners. Així, la persona i les seues famílies és mercaderia que es compra a canvi d’un salari cada dia més baix”.

L’escrit fa memòria dels qui en el passat han estat “un exemple de resistència i de lluita”, que ha permès “que el col·lectiu obrer i la societat avancen cap a un món de justícia, igualtat i pau”.

La JOC i de la GOAC, que denuncien el sofriment del món obrer, degut a les desigualtats “cada vegada més grans, entre països i dins mateix de cada país”, critiquen el fet que el treball, “al servei del capital, està deixant de ser un element essencial per a que les persones i les famílies puguen viure amb dignitat”.

El document recorda a més, que “a Espanya hi ha una gran tassa d’atur del 26%”, i del 56% si parlem dels jóvens, que quan troben treball, ho fan en unes condicions precàries i inestables, “amb jornals que no permeten eixir de la pobresa”.

També es denuncia l’atac “planificat i dirigit a redistribuir la riquesa, des de la majoria humil obrera i treballadora, cap a un grup dominant, aplicant la despietada ideologia neoliberal, en un món amb fronteres per a les persones, però no per als diners”.

La fractura social que hi ha a l’Estat espanyol entre els més pobres i els més rics, una fractura “que s’ha eixamplat un 45%”, fa que hi haja “un 82,6% més d’exclusió severa que en 2007”. Per això els treballadors cristians “observem que les condicions de vida que ofereix la nostra societat no són decents, perquè humilien gran quantitat de persones que aboquen a l’atur o a al treball precari i mal remunerat”.

El text de la GOAC i de la JOC acaba fent una crida a “repensar l’economia i la política des del caràcter humanitzador que té el treball”, a “treballar per garantir una renda bàsica per a que totes les persones puguen viure amb dignitat” i a “lluitar per la defensa dels drets socials”.

Davant d’aquest document dels treballadors cristians, ¿per què el Govern de l’Estat i el de la Generalitat no afavoreixen les polítiques socials i econòmiques que proposa la JOC i la GOAC? ¿Per què el poder polític i econòmic continuen defensant una economia suïcida, que com ha dit el papa Francesc, “mata”?