Joan de Fidanza va nàixer el 1227 a prop de Viterbo, a la Toscana italiana. Greument malalt de menut, sa mare el va consagrar a Sant Francesc d´Assís, per la intercessió del qual, Joan va recobrar la salut.
Va ingressar als franciscans, a la senzillesa evangèlica i la ciència i la saviesa de l´Orde. Va estudiar a la Universitat de París i després, durant 10 anys, va ser professor alli mateix. quan tenia 36 anys, l´Orde, reunida a Roma en capítol general, el 2 de febrer de 1257, va elegir Bonaventura Ministre General. Durant el seu ministeri, va visitar les comunitats franciscanes de França, Alemanya, Itàlia i Espanya, celebrà capítols generals i provincials i va encoratjar els frares a ser fidels a la Regla. Per tot això, Sant Bonaventura és considerat el segon fundador de l´Orde de Sant Francesc d´Assís, del qual va escriure una biografia.
Amb la seua saviesa, Bonaventura predicava davant de papes i reis, així com també davant l´estament clerical i les comunitats religioses.
El papa Gregori IX el va crear cardenal i amb l´ajuda de Bonaventura, el papa preparà el segon concili ecumènic de Lió, on el sant franciscà va dirigir els debats.
Durant els anys de docència a la Universitat de París, Sant Bonaventura va escriure els comentaris a la Bíblia i a les Sentències de Pere Llombard. També escrigué obres de Teologia, apologies, sermons i opuscles místics. En la seua obra trobem la síntesi de l´agustinianisme medieval i la idea del Crist, centre de la creació.
En Sant Bonaventura no trobem un fred exercici de la intel·ligència, sinó la saviesa de la ciència sagrada, viscuda i practicada. Per això, en ell s´ajunten ciència i experiència.
Bonaventura va ser un frare humil, amb un gran amor a la pobresa, la pregària i la paciència. Una antiga llegenda ens mostra Bonaventura llavant els plats dels convent, quan arriben els enviats del papa amb les insígnies cardenalícies. Si bé no està provat aquest fet, sí que resumeix l´esperit del frare en el servei humil als altres, com canten els Goigs: "Vos que glories desdenyàreu/ sent humil exemple bell,/ de cardenal lo capell/ a viva forsa acceptareu/ y rentant plats us trobareu/ al rebrer tant alt honor".
Sant Bonaventura, que va morir el 15 de juliol de 1274, va ser aquell home prudent, que va organitzar l´Orde, i que tenia un amor de pare amb els seus i una pietat cristocèntrica i mariana.
El papa Sixte IV el va canonitzar el 1482, huit anys després de morir Bonaventura. I Sixte V, el 1588, el va declarar Doctor de l´Església, amb el qualificatiu de Seràfic.
Al nostre País, els franciscans es troben a Benissa, Pego, Cocentaina, València, Ontinyent i Gilet i els caputxins, als convents (molts d´ells fundats per Sant Joan de Ribera) d´Alacant, Massamagrell, Orito, L´Olleria i València, al carrer Ciril Amorós, on continuen vivint la senzillesa evangèlica de Sant Bonaventura i del sant d´Assís: "Ja que de vostre esplendor/ la flama es gentil y pura/ Lliuraunos Bonaventura,/ de lo dupte y del error".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada