'S'abraçaran la justícia i la pau'' (Levante-EMV, 19/07/2014)

Aquest desig d´una pau fonamentada en la justícia, ja apareix a la Bíblia al Psalm 84. I és que el nom mateix de la ciutat de Jerusalem, "Casa de pau", evoca l´anhel d´una convivència pacífica, trencada massa sovint, per la violència i per l´odi entre germans.

Jerusalem, ciutat santa per al judaisme, l´islamisme i el cristianisme, viu encara ara un clima bèl·lic d´atemptats, de persecució i de mort. Per això el papa Francesc en el seu recent pelegrinatge a Terra Santa, va apostar, una vegada més per la pau. En presència de Mahmoud Abbás, president de l´Autoritat Palestina i de Simon Peres, President de l´Estat d´Israel, Francesc va tornar a suplicar una pau entre els dos pobles. Va ser un bon símptoma que tant d´Abbás com Peres, acceptaren la invitació del papa per pregar per la pau. Però de nou, Palestina i Israel tornen a utilitzar una violència que mai no podrà solucionar els problemes.

Ja el Concili Vaticà II, en el capítol 5 de la Constitució Gaudium et spes, demanava fomentar la pau, que "no és la mera absència de la guerra, ni un equilibri de les forces adversàries", sinó que és "obra de la justícia". El Concili condemnava la guerra i afirmava també, que la pau s´ha de fonamentar sempre en la justícia i en la fi de les excessives desigualtats econòmiques.

L´únic camí per aconseguir una convivència pacífica perenne, com va demanar el papa, és el dret dels dos Estats, Palestina i Israel, a viure en pau i en seguretat. "Una pau estable, basada en la justícia i en el reconeixement dels drets de cada poble" deia el papa.

És possible trobar un bon acord entre cultures i religions diferents. Un acord que acabe per sempre amb la violència i la discriminació que pateixen els palestins, i que tire a terra el mur que separa famílies. Un acord basat en la justícia i en el respecte als Drets Humans que porte la pau i la seguretat, a dos pobles ferits per l´odi i per l´enemistat.

Encara avui, la ciutat santa, amb Gaza i Cisjordània, viu aquell clima bèl·lic, de sang i de mort, del Psalm 78: "Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes...Als voltants de Jerusalem corre com aigua la sang". I malgrat tot, Déu, al llarg dels segles, ha beneït aquesta terra, amb el do de la pau, com diu el llibre del Levític: "Posaré la pau al país" (26:6) i també el llibre dels Nombres: "Que el Senyor pose damunt de tu la seua mirada i et done la pau" (6:26).

Terra Santa no pot ser un lloc de guerra, sinó de pau, com el símbol de pau que va ser l´abraçada del papa Francesc amb el rabí Skorka i el líder musulmà argentí, Omar Abboud.

Com a ciutat Santa per a les tres grans religions monoteistes, Jerusalem, amb Israel i Palestina, ha de trobar un camí de pau i de diàleg. I serà així, com diu el profeta Isaïes, que "amb les seues espases forjaran relles i corbelles amb les seues llances". Amb el respecte dels uns als altres i amb la justícia, "les nacions no alçaran l´espasa l´una contra l´altra, ni aprendran mai més a fer la guerra" (Is 2:4)