M’estic llegint,
ben detingudament, el Calendari dels
Brillants per al 2014, que Joan Josep Cardona i Ivars, cronista oficial de
la vila de Benissa, amb d’altres amics, ha editat.
Aquesta obra, amb
116 pàgines, és una joia que conté des del “calendari,
santoral, amb els patronatges, festes religioses i populars com els aniversaris
dels patrons d’oficis i gremis, les creences populars i els remeis que fan al
cas”, fins a “regiment de les fases
de la lluna i recomanacions astronòmiques, procuració de les faenes de
muntanya, del camp i de l’hort”, així com també “prenuncis del temps que ha de fer, consell de medicina pràctica i
altres ponderades novetats”.
Editat a Pedreguer,
Joan Josep Cardona, en la “Declaracions
d’intencions” a l’inici del llibre, remarca la idea “del pa i del vi” i del fet de “subsistir
dins de la diversitat”.
L’edició del Calendari dels Brillants, que compta amb
la col·laboració dels ajuntaments de la Marina i de la Diputació d’Alacant,
inclou articles, summament interessants, d’Emili Rodríguez Benabeu (L’impacte
de la modernitat), Pepa Guardiola (Subsistir a l’efímera riquesa de
l’arquitectura econòmica global), Lluís Ronda (Amor per la Vida ), Vicent Lluís Ibáñez
Roselló (Crisi), Gulliem Gilabert (I quan no hi ha crisi?), Ramon Pérez Carrió (Art, utopia i subsistència), Manel Joan i Arinyó (Patiràs més estrès que un
mestre d’escola), Encarna Sant-Celoni Verger (Quatre mots de veritat), Josep
Ivars Pérez (Converses intranscendents a l’ombra d’un ràfec), Ximo Caturla
(Caputxeta desnonadeta i el llop insaciable), Vicent Mahiques Roig (Esperant la
setena tompeta), Josp A. Comes (Cirsi eclesial de i fe: sobreviure), Xavier
Serra Estellés (Supervivència e un temps de crisi. Reflexions etimològiques
d’un capellà indignat), Jordi Colomina (Records marcits, esperances tendrals),
Daniel Climent Giner i Carles Martín Cantarino (Etnobotànica infantil de
subsistència), Josep Xavier Esplugues i Pellicer (La cuina d’un País és el seu
paisatge posat a la cassola), Jaume Domènech Mengual (Horts urbans.
Horticultura per a consum casolà), Josep Ferrer Ausina (Agricultura
sostenible), Mª Vicenta Ivars Cardona (Productes agraris de proximitat. Una
actualització dels tradicionals productes del terreny) i Salvador Bolufer (Les
profecies dels brillants).
El Calendari dels Brillants, conté, com no
podia ser d’una altra manera, pel fet que és un calendari, els diversos mesos
de l’any, amb el santoral, i els consell sobre què cal fer a la muntanya, les
dotories del mes, el llaurador natural, les devocions populars, els patrons del
mes, refranys, informacions fito-zoofenològiques i les observacions
astronòmiques de cada mes.
A més de la llista
de festes mòbils (Cendra, Diumenge de Rams, Pasqua...) també hi ha una
cronologia ben curiosa:
2014 anys de la Nativitat del Nostre
Senyor Jesucrist
6727 any del
període Julià
5775 de l’any jueu
(el 25 de setembre)
1436 de l’heretgia
o època dels musulmans (el 25 d’octubre)
775 de la conquesta
de l’Antic Regne de València
617 aniversari del
naixement d’Ausiàs March
538 de la impressió
del primer llibre a València (Les trobes de la Verge Maria )
431 de la correcció
gregoriana
219 del Calendari
Republicà Francès
27 de la publicació
del “Calendari delsBrillants”.
Entre moltes altres
dades, el llibre presenta la llista d’entrada del sol als signes zodiacals i
els plenilunis de cada mes, les fires tradicionals de cada mes, per pobles i
les festes. També el calendari de la Pilota Valenciana
i els trinquets, els festivals i certàmens musicals i els aplecs de danses, els
cants de les aurores i albaes, i fins i tot el calendari de volteig de campanes
del Micalet de la Seu de València.
Aquest article ha estat publicat avui per La Veu del País Valencià (http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/4127/el-calendari-dels-brillants)
ResponElimina