És aquesta l’actitud que Sant Benet, a la seua Regla, demana a l’abat, per tal de fer-li vore que la seua missió al monestir és la de ser servidor de la comunitat, no la de ser amo i senyor.
Aquest mateix consell, aquesta mateixa exigència, és el que haurien de tindre molt present els concejals que formaran els nous ajuntaments i les diputacions, i també els diputats i diputades a les Corts Valencianes, que elegiran el President o Presidenta de la Generalitat: Servir, més que manar!
Els polítics valencians que han estat escollits pels ciutadans en les eleccions del passat 24 de maig, no haurien de caure mai en l’actitud dels mestres de la Llei, una actitud frívola i superficial que Jesús va denunciar fa dos mil anys. Jesús, per previndre la gent senzilla de la vanaglòria, de la mentida i dels enganys dels mestres de la Llei, els deia: “No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els salude a les places, que els facen ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se vore, es posen filactèries ben llargues”. I Jesús acabava així: “Són els qui seran jutjats més rigorosament”. (Mc 12:38-40).
Els polítics elegits el passat 24 de maig, tampoc no haurien de caure en l’ambició, una actitud que ja veiem en els apòstols Jaume i Joan, quan demanaren a Jesús poder seure “l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra, a la vostra glòria” (Mc 10:37). Aquesta petició dels dos germans provocà la indignació dels altres deixebles de Jesús. I va ser el Mestre qui els ensenyà quina ha de ser l’actitud dels cristians, que val també per als no cristians i per a tots els polítics: “El que vulga arribar a ser gran entre vosaltres que es faça servidor vostre, i el qui vulga ser el primer, que es faça esclau de tots” (Mc 10:43-44)
L’exercici de la política, si s’entén com a servei als ciutadans, és una manera noble i útil de servir la societat, tal i com ha dit el papa Francesc. Però si la política no s’entén com un servei sinó com un mitjà per xafar els altres despòticament, per dominar i per fer més i més diners, encara que siga de manera il·lícita, aleshores es converteix en una cova de lladres.
L’abat Sant Bernat de Claravall adreçava al seu deixeble, Eugeni III, quan va ser elegit bisbe de Roma, aquestes paraules: “Vas a presidir per a vetlar, per a atendre, per a cuidar, per a servir”. I afegia encara: “Tu has de ser la figura de la rectitud, el qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits”. ¿No hauria de ser aquesta l’actitud dels alcaldes i dels concejals, dels presidents de les diputacions i del President o Presidenta de la Generalitat?
L’abat Sant Bernat demanava també als pastors de l’Església que foren sol·lícits amb els més desafavorits: “Has de cuidar els pobres, eres l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor dels orfes”. ¿I no hauria de ser també eixa l’actitud dels polítics, que són elegits no per a barallar-se i per aconseguir butaques i honors, sinó per ajudar a solucionar problemes de la gent?
Així hauria de ser el comportament dels polítics. Des de l’honestedat i la rectitud i des de la preocupació i la sol·licitud pels qui pateixen. Des de les ganes de servir i no de manar. És el que espere dels concejals i dels diputats valencians. És el que espere i desitge del qui ha d’estar al front de la Generalitat per servir els valencians. No per servir-se d’ells. Per governar amb rectitud. No per enriquir-se d’una manera deshonesta, més pròpia d’una cova de lladres que d’uns servidors públics.
Voldria que en les negociacions i en els pactes entre els partits polítics, per tal d’arribar als acords pertinents, prevalga més l’actitud de servei, que l’ambició o el despotisme. I sempre amb generositat, fugint de qualsevol mesquinesa, de trampes o d’enganys. Voldria que els polítics recordaren que els vots que han aconseguit, no són seus! Són del poble que els han votat i que ells han d’administrar correctament, des de l’ètica i el servei a aquells que han dipositat en ells la seua confiança. Voldria que les negociacions entre els partits polítics estigueren guiats des de l’honestedat i la generositat (i sobretot des del servei) perquè els autèntics polítics persones que han estat elegides “per a vetlar, per a atendre, per a cuidar, per a servir”. Només així els polítics seran “figura de la rectitud i refugi dels oprimits”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada