El 21 de juny celebrem la festa de Sant Lluís Gonçaga, un jove jesuïta que morí als 23 anys. Lluís va nàixer a Castiglione el 9 de març de 1568, al si d´una família noble, ja que son pare, Don Ferrante, era el marquès de Castiglione i sa mare, Marta, era filla dels barons de Santena de Chieri.
Lluís, que era el primogènit, estava destinat a heretar el títol de marquès de son pare i a seguir la carrera militar. Entre 1573 i 1576 Don Ferrante s´absentà de Castiglione pel fet que s´embarcà amb Joan d´Austria per a la campanya militar de Tunísia, després de la qual anà a Madrid per recollir una recompensa generosa. Quan Don Ferrante retornà a Castiglione, va trobar el seu fill Lluís molt canviat. Del comportament vulgar i de paraules malsonants que tenia abans, el xiquet, que ja tenia 8 anys, s´havia tornat formal i educat, a més de reflexiu, estudiós i piadós, en gran part gràcies a la influència de sa mare. Don Ferrante va tindre una certa desil·lusió pel canvi de Lluís, ja que el volia com a home de guerra.
Lluís i el seu germà Rodolf van anar a Florència, que en aquell moment era la capital de l´art. Lluís aprofità el seu temps de formació, a més d´aprendre també esgrima i ball. Però poquet a poquet, el jove va començar a trobar-se incòmode enmig del luxe de la cort. Aquest canvi s´accentuà encara més quan el seu confessor, el jesuïta Francisco de la Torre, li va donar a Lluís el llibre "Misteris del Rosari", la lectura del qual va propiciar que el jove oferira a la Mare de Déu la seua virginitat. Per això mossèn Jacint Verdaguer escriví aquest bonic poema a Sant Lluís: "Lliri de puresa,/ castíssim Lluís/ Lliri de puresa,/ flor del paradís./ Que dolça és ta essència,/ que hermós és ton cor,/ vessant ignocència/ com la rosa en flor./ Sou lliri puríssim/ que, al nàixer un matí,/ la mà de l´Altíssim/ porta a son jardí./ Sou fill de Maria,/ de Cristo germà,/ dolcíssima guia/ que el cel nos donà".
El novembre de 1579 Lluís i Rodolf s´incorporaren a la cort del Duc de Màntua, i de retorn a Castiglione, Lluís començà a ensenyar catecisme als xiquets de la ciutat. A més, li expressà a sa mare el seu desig de ser missioner com Sant Francesc Xavier, per això era assidu a la pregària i llegia les cartes del jesuïta navarrès i d´altres missioners també jesuïtes.
El 1582 Lluís s´instal·là a la cort espanyola i ell i el seu germà van ser nomenats patges de D. Diego, el príncep d´Astúries i hereu del tron espanyol. A Madrid, Lluís al mateix temps que estudià matemàtiques, biologia, llatí, castellà i filosofia, començà a viure d´una manera austera i modesta. Va ser el 15 d´agost de 1583, quan Lluís comprengué que Déu el cridava a entrar a la Companyia de Jesús, tot i l´oposició rotunda de son pare. Per traure-li del cap aquesta vocació a ser jesuïta, Don Ferrante envià Lluís i el seu germà Rodolf a un viatge per les diverses corts d´Itàlia: Màntua, Ferrara, Parma, Pavia i Torí. Don Ferrante va pensar que el contacte amb la noblesa faria que Lluís s´oblidara de la crida a ser religiós. A més, Don Ferrante va utilitzar diversos clergues perquè feren desistir Lluís de la seua vocació, tot i que no pogueren fer-lo canviar d´opinió. Finalment Don Ferrante va accedir al desig de Lluís i va traspassar a Rodolf els drets de primogènit que tenia Lluís, que el 2 de novembre de 1585 abdicà a favor del seu germà Rodolf.
El 25 de novembre de 1585, Lluís va ingressar al noviciat de Sant Andreu del Quirinal, on finalment va trobar la pau i la llibertat que desitjava. A més de fer el mes d´exercicis espirituals, Lluís començà a fer els serveis més humils del noviciat. De 1586 a 1587, a Nàpols, estudià metafísica i s´examinà amb èxit de filosofia. El 25 de novembre de 1587, a Roma, Lluís va fer la professió perpètua i començà els estudis de teologia.
El 1591 entrà la pesta a Roma, amb hospitals plens de malalts, els jesuïtes van acollir els pobres i els infectats i Lluís, un dia, veient un malalt al mig del carrer, el va prendre i se l´emportà a l´hospital. Però quedà contagiat per la malaltia que el va portar a la mort el 21 de juny d´aquell mateix any. Lluís, exemple de generositat i de netedat de cor, va ser canonitzat pel papa Benet XIII el 31 de desembre de 1726.
Com canta mossèn Jacint Verdaguer, Sant Lluís és el patró de la joventut cristiana: "Aqueix lliri vostre, plantau-lo en los cors./ Oh, feu lo cor nostre/ verger d´eixes flors./ Oh Verge Maria,/ eix lliri sagrat,/ vostra llum l´obriu,/ sol de Montserrat./ Lluïsos d´Espanya/ seguim nostre estel,/ del pla a la muntanya/ de la terra al cel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada