Hui dia 3 de juny celebrem la festa de Sant Joan Grande. Fill del ferrer Cristòfol Grande i d´Isabel Roman, Joan va nàixer a Carmona el 6 de març de 1546. De menut va ser escolà de la parròquia de Sant Pere de Carmona. Quan el 1557 va morir son pare, sa mare es va casaramb Cristòfol de Fontanillas, que el va tractar i estimar com si fóra el seu propi fill.
El jove Joan va ser enviat a Sevilla com a aprenent a casa d´un mercader de teles. Després de quatre anys tornà a Carmona on va exercir l´ofici que havia aprés a Sevilla, i començà a vendre roba. En un viatge que va fer a Sanlúcar de Barrameda, per no entrar en el joc de les mentides, Joan va perdre molts diners i decidí abandonar el negoci i viure a sa casa en una vida retirada, dedicat a la pregària, fins que deixà la llar materna i se n´anà a Marchena, on s´instal·là a l´ermita de Santa Olalla. Allí va decidir consagrar-se a Déu per complet, i viure en castedat i pobresa, canviant el seu nom de Joan Grande pel de Joan Pecador.
Joan, que vivia molt frugalment, començà a discernir com serviria el Senyor, fins que en trobar uns ancians abandonats, arribà a la convicció que Déu volia d´ell que fóra servidor dels pobres. Amb aquesta determinació, sobre el 1565 Joan se n´anà a Xerès. Primer va començar a atendre els presos, però en vore tants malalts abandonats, decidí dedicar-se per complet a ells, sobretot després de la visió que tingué, quan un dia, estant a la seua habitació, veié Jesús ple de ferides, que li deia: "Cura´m en els meus pobres". D´aquesta manera, amb fidelitat al capítol 25 de l´Evangeli de Santa Mateu, Joan començà la seua vocació hospitalària a favor dels pobres i malalts.
Pirimer va estar a l´hospital de Los Remedios i després passà al de Sant Sebastià. El 1572, amb la Germandat de Letrán, Joan va construir l´hospital de la Mare de Déu de la Candelera. Providencialment, en aquell moment, Joan va conèixer que el papa Pius V havia aprovat l´Orde de Sant Joan de Déu, i per això se n´anà decidit a Granada en 1574 i ingressà a l´Orde dels Hospitalaris.
De retorn a Xerès, va fer que l´hospital fóra agregat a l´Orde al qual havia ingressat i obrí un noviciat per tal de preparar jóvens per a la vida religiosa. Joan Grande va portar una vida admirable atenent els malalts, ja que igual donava menjar als pobres com vestia als vagabunds, feia catequesi als xiquets o consolava als afligits.
Devot de la Passió del Senyor, de l´Eucaristia i de la Mare de Déu, Joan va afavorir que l´Orde dels Hospitalaris s´estenguera a Sanlúcar, Arcos, Villamartín, Medina Sidònia o Cadis.
Joan va morir el 3 de juny de 1600, en contagiar-se assistint els malalts d´una epidèmia que assotà Cadis. Va ser canonitzat pel papa Joan Pau II el 2 de juny de 1996.
Sant Joan Grande, un dels fills més excels de l´Orde de Sant Joan de Déu, ens és un exemple de generositat, de solidaritat i de caritat, una paraula, aquesta última que no vol dir fer almoina, sinó estimar de tot cor, donar-se als altres, viure per tal que els altres puguen viure. Com deia una campanya de Càritas de fa uns anys, es tracta que tots visquem més senzillament, per tal que els qui ho passen malament, puguen viure amb dignitat, com a persones. Per això la vida de Sant Joan Grande ens encoratja a fer possible un món més humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada