El dia 25 de juny celebrem la festa de Sant Màxim de Torí. Va ser l´escriptor Gennadi de Marsella, que va morir a principis del segle VI, que va escriure el llibre, "De viris illustribus" (Sobre els hòmens il·lustres) qui va incloure el nom de Sant Màxim de Torí com a un dels personatges més il·lustre i més venerat per l´Església. I és gràcies a aquest llibre, que podem saber la vida i les obres d´aquest Pare de l´Església que va morir durant el regnat d´Honori i de Teodor el Jove.
Sant Màxim de Torí va ser el primer dels bisbes d´aquesta seu, i el seu ministeri episcopal va tindre lloc entre el finals del segle IV i el 423. Gràcies a les dades de Gennadi, no confondrem el nostre sant amb un altre Màxim, també de Torí, que morí després de 465. Del nostre sant no sabem ni on va nàixer (uns diuen que a Vercelli i d´altres que a Volterre) ni quan. Amb tot, sembla que el 398 ja era bisbe de Torí.
La identitat de Sant Màxim i l´autenticitat dels seus escrits ha estat resolta aquests últims anys, gràcies als estudis de diversos especialistes en Patrística (la ciència que estudia els Pares de l´Església), com Savio, Pellegrino i Mutzenbecher, que han datat amb exactitud els sermons de Sant Màxim. Aquests sermons, uns 89, han passat a enriquir les lectures patrístiques.
Cal tindre en compte que els segle IV i V són, tant a l´Orient cristià com a l´Occident, els anomenats segles d´or de la literatura patrística que agrupa les catequesis baptismals i la dels misteris cristians. Era la predicació dels bisbes, com a part important de la litúrgia, on els pastors de l´Església instruïen el poble fidel, i d´una manera especial els catecúmens, és a dir, aquells que es preparaven per a rebre el baptisme. El bisbe feia la catequesi al poble per al que els cristians aprofundiren els misteris de la fe. Aquestes catequesis es feien sobretot durant la Quaresma, temps en el qual hi havia la preparació dels catecúmens per a rebre el baptisme la nit de Pasqua, temps també on els penitents es preparaven per a rebre la reconciliació.
Aquestes catequesis dels bisbes, és a dir, els seus sermons, no solien estar escrites, sinó que els pastors de l´Església els anaven improvisant, i hi havia alguns que recollien i redactaven les predicacions, que servien després per a difondre-les. Els sermons de Sant Màxim, com és lògic, són a partir dels textos de la Sagrada Escriptura, on s´exposen els misteris de la fe recollits al llarg de l´any litúrgic.
Per a Sant Màxim de Torí, igual que per als altres Pares de l´Església, l´anunci de la Paraula de Déu i la celebració dels sagraments, constituïen la font d´on brollava la vida dels cristians. Segons els entesos, el llenguatge de les predicacions de Sant Màxim de Torí era clar, fluid i persuasiu, per així combatre l´heretgia de l´arrianisme i per condemnar algunes supersticions que s´havien infiltrat en el cristianisme. Per això Sant Màxim va ser un testimoni viu de com se celebrava la litúrgia a finals del segle IV i a principis del segle V al nord d´Itàlia.
Sant Màxim va ser, juntament amb Sant Ambròs, un dels Pares de l´Església que millor va contribuir a la consolidació i a la difusió del cristianisme. D´aquests sermons podem deduir la profunda i vital unió de Sant Màxim amb Torí. Entre els sermons de Sant Màxim, cal destacar el 17 i el 18, per la seua sensibilitat amb els més necessitats, ja que en aquestes predicacions el sant bisbe va fer una reflexió profunda sobre la riquesa i la pobresa. Concretament, al sermó 17, el bisbe es lamentava sobre aquells que no pensen "en les necessitats dels altres". De fet, com deia Sant Màxim de Torí, "molts cristians no només no distribueixen allò que tenen, sinó que furten als altres". I el bisbe encara afegia: "En la nostra ciutat hi ha molts hostes i pelegrins". I per això exhortava els cristians a fer "allò que heu promès". I al sermó 18, Sant Màxim denunciava la usura i l´avarícia: "Per què has portat a ta casa un guany depravat i contaminat?. Comprar és una cosa bona, però en temps de pau, quan es ven amb llibertat i no quan es ven allò que s´ha furtat en un saqueig".
També el sermó 61, ens exhorta a viure la fe d´una manera radical, no amb aparences: "Revestim-nos amb vestidures nítides. Parle de vestidures de l´ànima, no del cos. Engalanem-nos, no amb vestits de seda, sinó amb obres santes. Els vestits sumptuosos poden cobrir els membres, però són incapaços d´engalanar la consciència". Per a Sant Màxim era més important l´interior de l´home, que la façana, i per això denunciava aquell que va "esplèndidament vestit, mentre ens comportem amb sentiments corromputs", ja que actuar així "és una vergonya odiosa". I Sant Màxim acabava així el seu sermó "No serveix de res anar vestits esplèndidament si el nostre interior és brut".
Que l´exemple i la sol·licitud de Sant Màxim en denunciar la mentida i la corrupció, ens ajude a fer de l´Església una llar on els més desvalguts puguen ser acollits i estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada