15 de juny: Santa Micaela del Santíssim Sacrament (LEVANTE-EMV, 15/06/2015)

El 15 de juny celebrem la festa de Santa Mª Miquela del Santíssim Sagrament, que va morir a València, enguany fa 150 anys.

Mª Miquela Desmaissières López de Dicastillo y Olmedo, la futura Mare Sagrament, de família aristocràtica, va nàixer l´1 de gener de 1809. De cor noble i generós, Miquela va dedicar la seua vida a favor de les dones que havien caigut en la prostitució.

Miquela, que era vescomtessa de Jorbalán, de jove va alternar la vida caritativa a favor dels pobres i dels malalts, amb la vida cortesana a la cort de París i de Brussel·les. Va rebre un ensenyament excepcional, degut a la posició econòmica de la seua família.

Va ser a Madrid, quan en companyia d´una amiga visità l´hospital de Sant Joan de Déu, que acollia les prostitutes malaltes. Això va impactar la vescomtessa de Jorbalàn, que es va fer càrrec d´aquestes jóvens, quedant-se a viure amb elles en una casa. La seua família i les seues amistats no van voler saber res d´ella, degut a l´escàndol que en aquella època suposava el seu compromís amb aquelles dones que la societat marginava.

La caritat de Miquela va fer que, malgrat les contrarietats que va sofrir, fins i tot per part del seu confessor i d´un bisbe, sobreeixira en la seua tasca a favor de les dones que havien exercit la prostitució.

D´aquesta manera, fundà la congregació religiosa de les Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat. Ella mateixa, amb les seues 7 primeres companyes va fer la professió simple el 6 de gener de 1859, i un any i mig després, el 15 de juny de 1860, va fer la professió perpètua.
La congregació es va estendre a Saragossa, València, Barcelona i Burgos. Va ser a València mateix on la Mare Sagrament, el 1858 va fundar una comunitat de Religioses Adoratrius. Enmig de l´epidèmia de còlera que es produí a València, el 1865, la Mare Sagrament, va morir en aquesta ciutat, el 24 d´agost d´aquell any, enguany en fa 150. El seu cos va ser enterrat al cementeri de València i després, traslladat a la casa de la congregació, al carrer Hernás Cortés. El 4 de març de 1934, Mª Miquela del Santíssim Sagrament va ser canonitzada pel papa Pius XI i proposada a tota l´Eglésia com a model de generositat i d´amor.

Actualment les Adoratrius, amb més de 1000 religioses, viuen a 23 països d´Europa, Àsia i Amèrica, treballant per tornar la dignitat a aquelles dones explotades per la prostitució i l´exclusió social.

Les Adoratrius continuen en ple segle XXI, el carisma de la Mare Sagrament en la tasca de l´alliberament integral i la reinserció social de les dones víctimes de la prostitució o d´altres tipus d´esclavitud. Per això han creat diversos projectes, com Font de vida, Emaús, Betània, Sicar o Amaranta, entre molts d´altres, per promoure els drets de les dones, enmig d´un món que continua discriminant-les. A més de València, les religioses Adoratrius es troben a diversos països d´Iberoamèrica, al Japó i la Índia, a Espanya, el Regne Unit i França.

Al nostre País, Alpuente li ha dedicat una ermita a la Mare Sagrament. La construcció, de planta rectangular, és del 1936, i es troba al costat de la carretera que travessa l´aldea de la Carrasca.

Hui les Adoratrius, que el passat 14 d´abril van rebre el Premi "Drets Humans Rei d´Espanya", fidels al carisma de la seua fundadora, continuen l´obra d´alliberament de la dona, responent amb fidelitat a la tasca d´evangelització que els va encomanar Santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament. Com declarà el passat 14 d´abril la Germana Ramona Rabaneda, superiora de la comunitat de València, "el nostre objectiu és que la dona puga viure feliç allà on estiga, sense ser esclavitzada, per això atenem les dones, siguen quines siguen les seues problemàtiques, com el maltractament o les toxicomanies". Com deia la Germana Rabaneda, l´objectiu de la Congregació de les Adoratrius és "un canvi social", que ajude les dones a viure millor. Aquest va ser l´objectiu de la Mare Sagrament en fundar les Adoratrius.