El 6 de juny celebrem la festa de Sant Marcel·lí Champagnat i Chirat, fundador dels Maristes i que va nàixer el 20 de maig de 1789 a Marlhes.
Son pare, Joan Baptista, va exercir diversos càrrecs importants durant la Revolució Francesa, ja que, des de 1791 va ser coronel de la xicoteta guàrdia de Marlhes, a més de jutge de pau i també comissari. Marcel·lí, que va ser el novè de deu germans, aprengué de son pare l´amor al treball, a més d´un esperit emprenedor, i de sa mare i d´una tia religiosa (exclaustrada durant el temps de la revolució francesa) i que vivia amb ells, una bona formació religiosa.
Marcel·lí aviat va abandonar l´escola per dedicar-se, amb molta eficiència, a treballar a la granja familiar. Als 14 anys, i degut a una visita d´un capellà enviat pel Vicari General de Lió per reclutar alumnes, Marcel·lí es decidí ser sacerdot. La dificultat era la seua pobra preparació intel·lectual, i per això la seua família li ho va desaconsellar. Però el jove no va desistir en la seua vocació. Així, el 1805, Marcel·lí ingressà al Seminari Menor de Verrièrres, don passà al Seminari Major de Lió, per acabar els tres últims anys d´estudis. Marcel·lí va ser ordenat prevere el 22 de juny de 1816, i l´endemà mateix de la seua ordenació, amb 12 companys seus, va pujar al Santuari de la Mare de Déu de Fourvière, on es van consagrar a Maria, fent la promesa de treballar per fundar la Societat de Maria.
El 15 d´agost d´aquell mateix any, Marcel·lí començà la seua missió pastoral a La Valla, una parròquia formada per unes 60 aldees. Amb tot, la idea de fundar una societat dedicada a l´ensenyament dels jóvens més pobres continuava en la ment i en el cor de Marcel·lí. Per això al poc temps d´arribar a La Valla, concretament el 2 de gener de 1817, Marcel·lí va fundar els Maristes, juntament amb dos jóvens més que serien els seus dos primers col·laboradors en aquesta nova institució: Joan Mª Granjou, de 23 anys i Joan Baptista Audras, de 15. Instal·lats en una casa que llogaren, Marcel·lí els va instruir en la pregària, l´estudi i el treball manual. Va ser el novembre de 1819 quan van fundar la primera escola dels Maristes a Marlhes, el poble on va nàixer Marcel·lí. Cal dir que els començaments no van ser fàcils, pel fet que aquesta primera fundació va fer recelar diversos sectors eclesiàstics.
Entre 1824 i 1825, Marcel·lí començà la construcció d´una nova casa per als germans, l´Hermitatge, que constituiria el centre de la seua activitat educativa. En aquell moment la comunitat estava formada per 20 germans i 10 postulants. El 24 dabril de 1836, la Santa Seu aprovà la Societat de Maria. El 1838 Marcel·lí anà a París per tal de sol·licitar l´aprovació legal dels Maristes. I allí passà tres mesos sense aconseguir pràcticament res. Però sense desanimar-se, Marcel·lí, des de l´Hermitatge visità les diverses escoles que va anar obrint fins a la seua mort, que va tindre lloc el 1840, quan Marcel·lí tenia només 51 anys. En aquell moment la família Marista estava formada per 280 germans que estaven educant uns 700 alumnes.
El 1955 el papa Pius XII va beatificar Marcel·lí i el 18 d´abril de 1999, el papa Joan Pau II el va canonitzar.
Segons el seu primer biògraf, el Germà Joan Baptista, "El P. Champagnat era d´estatura alta i recta", i visqué amb la serenor i la confiança il·limitada en Déu i en Santa Maria. Fidel a Déu en un temps de crisi de valors religiosos, Sant Marcel·lí Champagnat va ser un home emprenedor i innovador, que per mitjà de l´educació, va saber transmetre en la joventut, l´amor a Déu.
Al nostre País, la família Marista té diversos col·legis: a València, Algemesí, Cullera i Dénia, a més d´una zona d´acampada a la Serra Fontanella i una Llar Champagnat a Torrent, on els Germans Maristes continuen la tasca educativa que han rebut de Sant Marcel·lí Champagnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada