Hui 12 de juny celebrem la festa de Sant Onofre, del qual sabem ben poques dades de la seua biografia. Sembla que va nàixer el segle IV o el V, i va viure com a ermità al desert de la Tebaida d´Egipte, amb un estil auster i frugal, dedicat a la pregària. Va escriure la vida de l´abat Sant Pafnuci i per mitjà de la seua experiència espiritual, va esdevenir un testimoni admirable de la primacia de Déu. Per això Sant Onofre és un exemple per a tots els cristians, ja que amb la seua vida, va demostrar que Déu dóna sentit a l´existència humana.
Sant Onofre és el patró d´Algemesí i també de Quart de Poblet. Una llegenda antiga, recollida per Benet Ballester i pel rector Belda, ens fa saber que la devoció d´Algemesí a Sant Onofre va estar originada per l´aparició d´aquest sant, el mateix dia i hora, al lloc on hi ha l´ermita d´Algemesí, i també a dos pobles de l´Horta: Quart de Poblet i Museros.
Encara que aquesta tradició no ens permet aproximar-nos a una cronologia exacta, sí que hi ha dades fefaents d´una respectable antiguitat pel fervor d´Algemesí al seu patró.
Sant Onofre és el patró d´Algemesí i també de Quart de Poblet. Una llegenda antiga, recollida per Benet Ballester i pel rector Belda, ens fa saber que la devoció d´Algemesí a Sant Onofre va estar originada per l´aparició d´aquest sant, el mateix dia i hora, al lloc on hi ha l´ermita d´Algemesí, i també a dos pobles de l´Horta: Quart de Poblet i Museros.
Encara que aquesta tradició no ens permet aproximar-nos a una cronologia exacta, sí que hi ha dades fefaents d´una respectable antiguitat pel fervor d´Algemesí al seu patró.
Ja els protocols del notari d´Algemesí Simó Livillo, guardats a l´Arxiu del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, constaten en 11 de juny de 1575, l´existència d´un "convent e monestir de Sant Onofre".
Mossèn Belda feia referència a les desaparegudes "Visites Eclesiàstiques", on constava com en 1579 es feia menció de l´existència de l´ermita i del culte a Sant Onofre. Per això cal suposar un origen medieval a la devoció d´Algemesí a Sant Onofre.
El patronatge de Sant Onofre s´inicià el 7 de juny de 1643 amb motiu de la recepció d´unes cartes apostòliques del papa Urbà VIII, que tenien per objecte fixar les festes de guardar i autoritzava que les viles determinaren la festa dels seus patrons. El Consell Municipal d´Algemesí designà i votà Sant Onofre: "Fonch propossat per lo dit Jurat dient: que la Santedat de Urbano Octavo, obispo, siervo de los siervos de Dios, ab letres apostòliques dades en Roma, en sent Pere, a 13 de septembre de 1642, ha ordenat i estblit les festes que la Xristiandad a de guardar de huy avant, en lo qual bulecty i letres senyala totes les festes han de guardar i així mateix dona facultat perquè cada vila, loch o aldea puxa votar un patró de aquells que tenien i veneraven per patrons, i com tots los que esta vila guardava i venerava, com són Sant Jaume, sent Josep i sent Vicent Ferrer, éstos estan manats així per dites letres apostòliques com per la ciutat de València per a tot lo Regne, i com la vila ja tenia votada la festa del gloriós Sant Onofre, a estos senyors, ab consulta del rector de la parrochial i vicari i tot lo clergat e ab la major part, han determinat representar a VS. Ms. Si pendran per patró de esta vila al gloriós Sant Onofre, votant la festivitat del gloriós Sant en lo dia 12 dels presents mes i any, i així Vs. Ms. Votaran i determinaran si se effectuarà o no lo propossat".
Com diu aquest text, "Fonch votat i determinat per la major part del Consell General, en gran suma que se execute lo propossat, i que la vila prenga per patró d´ella al glorios Sant Onofre, votant com voten la festivitat de dit Sant en lo dia del dit Sant, e açò puix seguint les letres apostòliques calendariades en la proposta feta per lo dit Jurat en cap".
La festa va ser considerada, segons les normes litúrgiques, de solemnitat. Aquest fet va possibilitar també la representació iconogràfica dels patrons de la vila, la Mare de Déu de la Salut, Sant Onofre, Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent de la roda, a les fornícules de la façana de l´església nova, acompanyant la imatge preexistent de 1574, de Sant Jaume. Com en el cas de la confraria de Sant Jaume, també es nomenaren majorals, que organitzarien la festa i s´ocuparien del decòrum de l´ermita i de la dignificació del culte al sant.
Les característiques més notables de la festa de Sant Onofre a Algemesí eren la processó, que traslladava el sant de l´ermita a la parròquia, on se celebrava la missa major i també una fira, amb parades per a vendre fruits secs i del temps, principalment cireres, amb que s´ornamentava l´anda del sant, i aigua de llimona, i la mocadorada, on a dins del mocador es portava a casa allò que s´havia comprat a la fira, i es donava com a obsequi.
Les característiques més notables de la festa de Sant Onofre a Algemesí eren la processó, que traslladava el sant de l´ermita a la parròquia, on se celebrava la missa major i també una fira, amb parades per a vendre fruits secs i del temps, principalment cireres, amb que s´ornamentava l´anda del sant, i aigua de llimona, i la mocadorada, on a dins del mocador es portava a casa allò que s´havia comprat a la fira, i es donava com a obsequi.
Pel que fa a Quart de Poblet, que també té per patró Sant Onofre, aquesta vila li va dedicar una ermita que commemora l´aparició miraculosa del sant a un moliner del poble. Cal recordar que en la Guerra de la Independència, el juny de 1808, els ciutadans de Quart van combatre contra els francesos en l´anomenat, Combat de Sant Onofre. Ja anys abans, concretament el 1723 va nàixer la processó de Sant Onofre després d´un temps de sequera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada