El 16 de juny, celebrem la festa de Santa Ludgarda, una monja contemplativa, que va ser primer, benedictina i després cistercenca, i que va nàixer a Tongres (Bèlgica) el 1183 o el 1184.
De família acomodada, son pare, interessat en el triomf mundà de la seua filla, va fer diversos negocis que pràcticament el van arruïnar. Lutgarda, per la seua part, i influenciada per la frivolitat i la superficialitat de son pare, es deixava portar per la vanitat. Pel contrari, la mare de la jove, a diferència del marit, volia educar Lutgarda en la fidelitat a la fe. Per això i per tal de protegir-la de l´ambient buit e el que vivia, va ingressar Lutgarda en l´internat que tenien les monges benedictines del monestir de Santa Caterina, a Saint Troud.
La vida de la jove en aquest internat, i fins els 17 anys, no va ser gens exemplar. Va ser quan deixà les monges, que va reflexionar sobre el sentit de la seua existència i el buit en el que es trobava la seua vida. Per això demanà a les benedictines que l´admeteren per ser monja. Aquestes acceptaren que Lutgarda entrara al monestir, tot i que sense fer-se cap il·lusió en quant a la seua perseverança, ja que la coneixien bé degut al temps que passà a l´internat. Malgrat el passat de Ludgarda, la jove va fer un canvi, una conversió sincera i radical, i per això l´opinió negativa que les benedictines tenien d´ella, va canviar en vore el progrés espiritual de Ludgarda, durant el noviciat. I és que com ha dit el P. Jacques Leclercq, "als 17 anys, la vida mística la va envair com un huracà" i la va canviar per complet. De jove frívola i superficial com era Lutgarda, la gràcia de Déu la transformà en una jove madura, responsable i plena de desig de Déu.
Després de l´etapa de formació, Ludgarda va fer la professió, produint-se un fenomen que va percebre un capellà que assistia a la celebració. En el moment que a les monges els era posada al cap una corona feta de lli, aquell capellà veié que Ludgarda era coronada amb una corona d´or. Aquell capellà ho comentà amb un rector que tenia al costat, que li respongué que estava somiant despert.
La vida de Ludgarda progressava cada dia més en pietat i fervor, de tal manera que les altres monges l´escolliren abadessa (tot i la seua oposició) quan encara no tenia 24 anys. La seua sol·licitud maternal i el seu tracte suau i delicat amb les germanes, va ser el tret que caracteritzà el seu abadiat. Però després d´un temps de dubtes, i desitjant viure l´Evangeli amb més fiadelitat, i aconsellada per un sant capellà, Ludgarda abandonà el monestir de Santa Caterina de Saint Troud i se n´anà al monestir cistercenc d´Aywiéres, on va viure amb humilitat, dedicada a la pregària i a la penitència. També les monges del Cister, per la vida exemplar de Ludgarda, la van voler elegir abadessa, però ella ho va rebutjar.
Ludgarda va tindre al llarg de la seua vida nombroses experiències místiques, visions i èxtasis, a més del do de llengües que li permetien comprendre els Psalms, escrits en llatí. Segons la tradició, una nit se li va aparèixer la Mare de Déu, que afligida per l´heretgia dels albigesos, demanà a Ludgarda que fera dejunis perquè els heretges es pogueren convertir. Durant 7 anys, Ludgarda va viure menjant només pa i cervessa, i malgrat això no va defallir físicament, ja que feia amb normalitat els treballs que li eren assignats. Ludgarda va saber correspondre a la gràcia que Déu havia vessat en el seu cor, i així arribà al cimal de la perfecció i de la mística. Com a monja contemplativa, Ludgarda va tindre una vida interior profunda i molt rica.
La representació iconogràfica de Santa Ludgarda ens la presenta agenollada davant de Jesús clavat a la creu, que amb un braç desclavat, abraça aquesta monja. Aquesta representació té el seu fonament històric en l´esforç físic de Ludgarda, ja que un dia, que no es trobava bé i decidí no anar a les Matines, finalment decidí alçar-se del llit i anar al Cor. El seu esforç va ser recompensat, ja que quan Ludgarad entrà al cor per resar les Matines, veié Jesús crucificat que l´abraçava.
Com a bona filla de Sant Bernat, Ludgarda va tindre una gran devoció a la Mare de Déu, que se li va aparèixer per confortar-la i encoratjar-la. 5 anys abans de morir, Ludgarda va profetitzar la seua mort. Amb una vida marcada per la penitència i per la pregària, la primavera de 1246 la salut de Ludgarda va empitjorar. Va morir el 16 de juny de 1246.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada