Amb aquest títol, paraules amb les quals comença el Càntic de les Criatures de sant Francesc d´Assís, el dijous passat es va donar a conèixer l´encíclica del papa Francesc sobre l´ecologia i el medi ambient, un text que ens convida a revisar la nostra relació amb la natura. L´encíclica, que té també una dimensió social, apareix uns mesos abans que el pròxim octubre, l´ONU pose en marxa els Objectius de Desenrotllament Sostenible, i que al desembre se celebre la reunió climàtica de l´ONU, a París, on s´ha d´aprovar el protocol que substituirà el de Kioto, per intentar aconseguir un acord climàtic global que siga vinculant, i així intentar reduir les emissions de CO2 i evitar l´augment de la temperatura global de la Terra.
La preocupació del papa per l´ecologia ja ve de lluny, ja que en l´eucaristia d´inici del seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma, el 19 de març de 2013, el papa ens convidava a ser «custodis de la creació», i en l´audiència del 5 de juny del mateix any, Francesc deia: «Voldria detindre´m en la qüestió del medi ambient. ¿Què vol dir conrear i custodiar la terra?¿Estem conreant i custodiant la creació?¿O l´estem explotant?».
L´encíclica Lloat sigues, que forma part dels gestos tan eloqüents de Francesc, la va començar a preparar el papa ja fa temps, amb l´assessorament d´un equip d´experts, entre els quals hi ha el cardenal Turkson i el teòleg Víctor Manuel Fernández. Aquest text fa una crida a fer possible una revolució ètica i econòmica per previndre el canvi climàtic i la creixent desigualtat que hi ha entre regions riques i pobres. El papa, que apel·la al cor i a la ment de les persones, ens alerta sobre els perills de les indústries armamentístiques, el creixement dels residus i la gestió de l´aigua.
La qüestió de l´ecologia està molt relacionada amb la distribució equitativa dels aliments. Només fa uns dies, concretament el passat dia 12, el papa denuncià davant la FAO la falta de voluntat per acabar amb la fam al món. En un text dur i valent alhora, davant els representants d´aquest organisme internacional, el papa demanà «transformar el món perquè siga un jardí, un lloc habitable per a tots». I és que entre la destrucció i la conservació, el papa fa un pas més, ja que ens convida a transformar el nostre món.
Aquesta és la primera encíclica del papa Francesc, ja que l´anterior Lumen Fidei, sobre la fe, publicada fa dos anys, era feta a partir dels textos que havia deixat Benet XVI. Abans de conèixer el text, com passa tantes vegades, alguns sectors conservadors dels EE UU ja han mostrat el seu desacord, com declarava el cardenal Madariaga: «He escoltat crítiques a l´encíclica del papa sobre l´ecologia per part d´ideologies capitalistes, abans que siga publicada. ¿Com poden criticar alguna cosa quan encara no la coneixen?». Amb 192 pàgines, 246 punts i 2 pregàries finals, aquesta encíclica, que com va fer el papa Joan XXIII amb la Pacem in terris està adreçada a tot el món i no només als cristians, ens recorda el crit de la Terra pel dany que li provoquem (nº 2) i per això la necessitat d´un canvi que reclamen els jóvens (nº 13).
El papa, que fa una «invitació urgent a un nou diàleg» (nº 14) sobre com estem construint el futur del planeta, denuncia «l´esclafament del sistema climàtic» (nº 24), ja que això és «un problema global, amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques» (nº 25). El papa ens recorda també el «deute amb els pobres que no tenen accés a l´aigua potable» (nº30) així com l´escàndol que suposa «els aliments que es llancen» (nº 50). Aquesta encíclica ens anima a enfortir «la consciència que som una sola família humana» (nº 52) i a escoltar «el gemec de la germana Terra», que s´uneix «al gemec dels abandonats» (nº 53). El papa Francesc, amb valentia, denuncia aquells poders econòmics «que privilegien l´especulació» (nº 54) i que provoquen que moltes persones «estiguen privades dels drets humans bàsics» (nº 158).
Francesc també parla de la «inhumanitat dels bancs» (nº 189) i d´aquella política corrupta, així com de la falta de «bones polítiques públiques» (nº 197). Finalment el papa fa una crida a apostar «per una altre estil de vida». Com ha dit el bisbe Luis Infanti, d´Aysen, aquesta encíclica és «contundent, profètica i desafiant», pel fet que en aquest text el papa fa una crida a la consciència de creients i dels no creients, per tal de fer possible un canvi dels poders polítics, econòmics i tecnològics, que facen possible un món millor.
El papa, que fa una «invitació urgent a un nou diàleg» (nº 14) sobre com estem construint el futur del planeta, denuncia «l´esclafament del sistema climàtic» (nº 24), ja que això és «un problema global, amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques» (nº 25). El papa ens recorda també el «deute amb els pobres que no tenen accés a l´aigua potable» (nº30) així com l´escàndol que suposa «els aliments que es llancen» (nº 50). Aquesta encíclica ens anima a enfortir «la consciència que som una sola família humana» (nº 52) i a escoltar «el gemec de la germana Terra», que s´uneix «al gemec dels abandonats» (nº 53). El papa Francesc, amb valentia, denuncia aquells poders econòmics «que privilegien l´especulació» (nº 54) i que provoquen que moltes persones «estiguen privades dels drets humans bàsics» (nº 158).
Francesc també parla de la «inhumanitat dels bancs» (nº 189) i d´aquella política corrupta, així com de la falta de «bones polítiques públiques» (nº 197). Finalment el papa fa una crida a apostar «per una altre estil de vida». Com ha dit el bisbe Luis Infanti, d´Aysen, aquesta encíclica és «contundent, profètica i desafiant», pel fet que en aquest text el papa fa una crida a la consciència de creients i dels no creients, per tal de fer possible un canvi dels poders polítics, econòmics i tecnològics, que facen possible un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada