El 26 de juny, l´Església celebra la festa de Sant Pelai, un jove màrtir de Galícia que va morir a Còrdova com a testimoni de la fe, el 26 de juny del 925. Sant Pelai va ser màrtir per la defensa de la seua castedat i pel fet de no haver apostatat de la fe.
Pelai va nàixer a Albeos, a la vora del riu Minyo, al bisbat de Tui, el desembre del 911 o el gener del 912. Pelai, que era nebot del bisbe Hermogi, va estudiar gramàtica a l´escola catedralícia de Tui, on aprengué el Salteri o llibre dels Psalms. Acompanyant el bisbe Hermogi, els dos varen ser fets presoners a la batalla de Val de Jonquera, el 920 i traslladats a Còrdova, van ser tancats a la presó d´aquella ciutat, en temps de l´emir Abderramà III.
El califat de Còrdova, en aquest primer quart del segle X, presentava la magnificència de l´esplendor artístic i també una gran riquesa cultural, però estava dominat per un califa que imposava, amb despotisme, la seua llei. Pelai descobrí que enmig de l´important ambient cultural, hi havia també un clima de corrupció sexual, ja que era per mitjà dels favors sexuals que es compraven els càrrecs. El califa es fixà en la bellesa de Pelai, del qual volia abusar sexualment. Però en no accedir Pelai a la concupiscència d´aquell pederasta, el califa va afalagar el xiquet per tal que consentira als abusos sexuals, prometent-li or i plata. Però Pelai, ferm en la seua fe, s´oposà als desigs d´aquell impúdic: "Sóc cristià i ho seré. Les teues riqueses no valen res, no vaig a renegar de Crist el meu Senyor".
Com que el califa no va poder convèncer Pelai perquè accedira als seus desigs sexuals, el xiquet va ser llançat en una catapulta de guerra fins a l´altra banda del Guadalquivir, i com que encara estava viu, un soldat el va decapitar el 26 de juny de 925. Els cristians van recollir el cos d´aquest jove màrtir, per enterrar-lo. Posteriorment, l´any 967 les seues relíquies van ser traslladades a Lleó, i el 994 a Oviedo, on són venerades al monestir de les monges benedictines de Sant Pelai, d´aquesta ciutat.
El jove Sant Pelai, des de la confessió de la seua fe en Jesucrist, ens és un exemple de rectitud i d´honestedat, una virtut que ha estat ultratjada per alguns hòmens d´Església i que amb la pederàstia, han escandalitzat la nostra societat. Ha estat el papa Francesc qui, d´una manera rotunda i contundent (sense mirar cap a una altra banda) ha denunciat i condemnat la pederàstia al si de l´Església, fins al punt de dir que els responsables dels abusos sexuals als menors, no tenen cabuda en l´Església. Aquest actes, que són del tot condemnables, atempten contra els xiquets i xiquetes, els més indefensos de la societat, i per això s´han de perseguir amb la màxima duresa. I és que la pederàstia, que és un dels delictes més abominables que coneixem, ha de ser perseguida, i els responsables d´aquest crim, han de ser portats davant la justícia.
Que el jove Sant Pelai ens ajude a fer de l´Església una llar per acollir els més indefensos de la nostra societat, i que el seu exemple ens encoratge a lluitar contra tot allò que degrada la persona humana.
Que el jove Sant Pelai ens ajude a fer de l´Església una llar per acollir els més indefensos de la nostra societat, i que el seu exemple ens encoratge a lluitar contra tot allò que degrada la persona humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada